11 d’agost de 2009

MEDIA I OPINIÓ PÚBLICA

Els que anhelem un món amb dignitat estem il·lusionats amb els nous governs d'Amèrica Llatina, fruit d'un treball d'anys de moviments socials més o menys potents. Són governs que, com poden i lògicament amb moltes dificultats, estan intentant restituir el deute social envers les poblacions empobrides d'aquests països. Malgrat el gir continental majoritari, els últims dies destacava el govern colombià, un dels menys respectuosos dels drets humans, perquè acaba de permetre la instal·lació d'una nova base nordamericana en el seu territori (que ja en sumaria 34!) amb el pretext de lluitar contra el narcotràfic, però amb una clara voluntat d'establir una posició amenaçant en el continent. Sorprèn que Uribe sigui tan valorat a Colombia, com també sorprèn que Berlusconi sigui tan valorat a Itàlia. Un amic italià em confessava que, sobre una base cultural llatina, l'efecte de la dictadura mediàtica d'il cavalieri amb una programació televisiva d'extrem mal gust fa que, malgrat sorgeixin escàndols relacionant Berlusconi amb prostitutes, menors, amants, drogues, corrupció... el ciutadà masculí mig enveja el seu mandatari per poder-se'n anar al llit amb dones tan espectaculars. De la mateixa manera deu funcionar a Colòmbia el fet que, després d'un bombardeig mediàtic d'anys construint uns enemics número ú en les figures de les guerrilles i el narcotràfic, la població colombiana no només no censuri el seu mandatari per atropellar els drets humans, sinó que arribi a veure amb bons ulls les seves vinculacions amb els paramilitars i la seva manca d'unes mínimes garanties de respecte de les llibertats com una prova de ser un governant ferm i que planta cara als mals que assoten Colòmbia, encara que l'augment real de la seguretat passi per la militarització del país i la criminalització de tots els que discrepen del president. Ens hauríem de preguntar si no ens pot estar passant una cosa semblant. Amb el manteniment del dimoni que es construeix a partir d'ETA, l'Estat es permet el luxe que la població no qüestioni la il·legitimitat de la llei antiterrorista, o l'aberració democràtica de la llei de partits, o que simplement no abordi amb respecte i humilitat democràtica un debat que tingui en compte els sentiments de molts ciutadans de l'Estat espanyol que no se senten còmodes en un estat centralista i uniformitzador que és hostil a les identitats diferenciades.

(Carta 248)

3 comentaris:

  1. Hola Jordi!
    Respecte a la contaminacio mediatica, nomes dir que des de Palestina, on em trobo, aquesta contaminacio arriba a nivells estrastoferics en dos sentits. Un, cap a endins, cap a la societat israeliana, immersa en un mon de segurititzacio i militaritzacio extremes fomentat cada dia per la premsa. Dos, cap a fora. Avui mirava El Pais parlant de la congelacio dels assentaments a Cisjordania. Quina congelacio? Precisament, la tensio augmenta cada dia, especialment a Jerusalem, pel que l'Estat israelia anomena "creixement natural" dels assentaments.
    En fi, sort que hi ha gent que intenta donar altres versions (www.alternativenews.org, www.awalls.org, www.palestinemonitor.org...).
    Una abracada des de Jerusalem!
    mari ex-alumna!

    ResponElimina
  2. Molt interessant Mari!! Informa'm més del que vius allí. M'agradaria escriure més sobre el que passa a Palestina, però em falta força informació: http://jordioriola.blogspot.com/2006/02/esperana-palestina.html i http://jordioriola.blogspot.com/2009/04/apartheid-israel.html Petons i estem en contacte. Obre bé els ulls i informa'ns. Jordiet ex-profe

    ResponElimina
  3. Nen, tots els tòpics hi són visibles en aquest article!
    Les FARC i ETA, son organitzacions armades d'inspiració comunista. No busquen la victòria de res, només volen el manteniment del seu negoci, però troben una excusa en una població maltractada i ignorant, i com que son uns malalts totalitaris, fomenten una reacció que ho empitjora tot i només crea sofriment.
    Uribe vol matenir la llei.
    Chavez és un lladre i un dictador.
    Les FARC i ETA, son assassins.
    I per favor, no ens posis als catalans enmig de tot aquest merder, ni en el de Palestina.

    ResponElimina