22 de juny de 2008

SOBRE EL DRET A ESCOLLIR ESCOLA DELS PARES

La vaga educativa del passat 14 de febrer denunciava que la LEC del Conseller Maragall no aborda el repte prioritari de l’educació: la manca d’inversió en les escoles públiques, deguda a poca voluntat política i també a la sangria que suposa finançar amb diners públics les escoles privades a través dels concerts. Les últimes setmanes, les concertades han contraatacat mobilitzant els seus efectius i recollint cent mil signatures contra la LEC, fent veure que se senten atacades, quan en realitat els manté tots els privilegis, cosa que no els priva d’exigir més fons públics, tot agafant-se al discurs del Conseller que les escoles privades també realitzen un servei social. Els pares de les privades branden orgullosos el lema "els pares tenim dret a escollir l'educació dels nostres fills”. En realitat, estan dient que volen seguir apostant per un sistema educatiu que segregui segons la classe social! Puc entendre que a nivell personal un pare vulgui que el seu fill jugui amb avantatge respecte els fills dels altres, i que pensi que això ho aconseguirà en una escola privada. Si a més, en herència de CiU, aquest privilegi es paga amb diners públics, doncs millor que millor, ja que no tenim massa tirada a concebre aquests fons com a necessaris per a redistribuir la riquesa i garantir la igualtat d’oportunitats. Però una cosa és entendre el desig d’un pare, i una altra és acceptar que el govern de tots i totes no actuï per reduir els privilegis i crear un sistema el més just possible. El pal de paller hauria de ser garantir una bona educació pública per a tots, en la que es promocionin els valors del bé comú, de les lleis i dels drets humans, i que l’ensenyament de doctrines i creences particulars recaigui en la família i la comunitat. I encara més, les escoles públiques haurien de poder compensar el deute social que la societat té envers les classes baixes. La dotació econòmica per a les escoles hauria de ser enorme -una veritable inversió social de futur- i no hauria de limitar-se a la idea de donar la mateixa educació a tothom, sinó que hauria d’anar més enllà, per ser capaç de revertir la situació en la que les famílies històricament més explotades i arraconades no poden oferir als seus fills certes oportunitats i vivències indispensables per al seu desenvolupament integral en igual mesura que altres capes socials. És tan difícil de comprendre, Conseller?

(Carta 216)

Aparegut com a mínim a: El Punt (carta destacada), L'independent de Gràcia (apareguda com a article d'opinió), L'independent de Barberà, El3.org.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada