És a dir: "Gràcies, Irlanda". El 2005 la UE intentava aprovar un tractat constitucional. Per convèncer els sectors d'esquerres, s'hi destacaven mediàticament els aspectes socials, tot i que se situaven força per sota del que protegeixen les constitucions nacionals, suposadament per no extralimitar-se. Però en l'àmbit econòmic s'apostava, llavors sí sense complexes d'extralimitar-se, per autodefinir-se com un espai comercial neoliberal, en línia amb les polítiques de la UE des de Maastricht. Aquest era la gran jugada: Aprovar una "constitució" neoliberal, que esdevindria un marc gairebé incanviable fins i tot en el cas que la gent elegís governs nacionals d'esquerres. El tractat també contenia aspectes de funcionament per a una UE ampliada fins a 25 països. Això es presentava com a imprescindible i s'advertia que la UE entraria en una paràlisis de no aprovar-se el tractat. Es deia que la presa de decisions per unanimitat era un fre que impedia avançar (però es mantenia la necessitat de consens per als drets socials, adduint no voler violentar cap país en aquests temes tan importants), mentre que s'habilitaven decisions per majories simples en les qüestions econòmiques (que són les que la UE realment prioritza). Afortunadament es van convocar alguns referèndums. A l'Estat espanyol vam votar ingènuament pel sí perquè es confon la tradició de drets i modernitat d'Europa amb el mercat capitalista neoliberal de la UE. Ens van salvar França i Holanda on els ciutadans no estan disposats a empitjorar la seva vida a canvi de beneficis per als grans capitalistes. Això va fer que la UE "reflexionés" i ara tornen a la càrrega volent aprovar un tractat que recupera els mateixos aspectes funcionals del tractat constitucional, havent aparcat els aspectes socials i comercials, tot i que el nou funcionament obrirà les portes a decisions econòmiques no consensuades que poden ser molt perilloses per a la ciutadania sota la lògica capitalista de la UE. Para muestra un botón: "la jornada laboral de 65 hores setmanals". Per sort, Irlanda, que no pot aprovar tractats europeus d'esquenes als ciutadans, ha votat no. Els europeistes de veritat, ho hem d'intentar aprofitar per canviar el rumb d'aquesta UE embogida neoliberalment.
(Carta 215)
Publicat com a mínim a: El Punt, Público, El País, L'independent de Barberà (aparegut com a article), La Tortuga, Setmanari Directa, Presència, El Full de l'Albera Marítima.
(Carta 215)
Publicat com a mínim a: El Punt, Público, El País, L'independent de Barberà (aparegut com a article), La Tortuga, Setmanari Directa, Presència, El Full de l'Albera Marítima.
Comparteixo tot el que dius en aquesta carta.
ResponEliminaAcabo de descobrir el teu blog, molt interessant.
Fa un temps vaig reproduir al meu blog una carta teva que havia sortit a El Punt sobre el suspens a la cooperació catalana.
M'apunto el blog, et llegiré!
Salut!