CLAP, CLAP, CLAP...

Aplaudiments per la representació en el congrés del PP: La vella guàrdia –bastant desacreditada- s’oposa a Rajoy que vol virar al centre, de manera que Rajoy queda com el bo. I, com en una pel·lícula, finalment el bo acaba triomfant. En realitat sabem que qualsevol d’ells, Aznar, Rajoy, Aguirre o Gallardón, no faran altra cosa que seguir l’ideari de dreta rància del PP, com a hereus del franquisme que són, però per fer això han de triomfar electoralment. I com que l’aposta per la duresa no els ha donat els seus fruits, ara opten per usar una altra màscara. De manera que tota aquesta suposada baralla interna ha sigut per donar-li credibilitat a la nova màscara. No podem creure’ns que s’han barallat de veritat, ja que els grans partits de dretes -PP, PSOE o CiU-, que són màquines dissenyades per acaparar poder, no es permeten manifestacions públiques contraproduents com sí que ho fan IU o ERC, partits petits i abrandats. Els populars han escenificat un gir al centre que els pugui reportar vots. Saben que anant al centre no perdran els votants de sempre, que els seguiran preferint davant dels altres, però esperen nodrir-se de votants indefinits políticament que es decanten per un o altre segons les circumstàncies. Per tant, el panorama que tindrem d’aquí poc serà aquest: 1- La gran crisis econòmica delmarà el recolzament al partit en el govern d’una manera inexorable, 2- El PP farà veure que és un partit de centre assenyat i prometrà seguretat als espantats i/o descontents, 3- IU es recuperarà i esgarraparà alguns vots per l’esquerra, perquè no pot baixar més i només que ho facin una mica bé, per la necessitat de reaccionar davant de la crisis i l’empobriment que vindrà, creixeran electoralment. 4- Els nacionalismes perifèrics es mantindran més o menys. Tot això donarà el proper govern al PP, i un cop estiguin a dalt: ni de centre, ni un elefant rosa volant, veurem de nou la ultradreta de sempre utilitzant tots els ressorts del govern per dretitzar la societat per una banda, i per automantenir-se per l’altra. Solució? Votar al PSOE? No és la solució, i això ja ens ha fet massa mal. Construir una potent contestació social que marqui una agenda política? Faria falta. Ho farem? D’això depèn que puguem construir la història del nostre país o bé que sigui la història la que ens vagi manipulant a nosaltres. Ufff, potser és demanar molt a una societat que ja s’ha deixat desorganitzar massa.

(Carta 217)

Publicat com a mínim a: Público, Avui, Setmanari Presència, L'independent de Barberà (aparegut com a article), L'independent de Gràcia (aparegut com a article), Torreguia, El Progreso de Galicia, Setmanari Directa, El Progreso de Galicia.