DESVIRTUACIÓ DE LES VAGUES

En referència a la carta “Què són avui les vagues?” de Sebastià Marc destacada per El Punt el 27 d’abril de 2008. Protesta que les vagues d'avui dia, a diferència de les del passat, només responen a interessos individualistes i que les fan els qui tenen més privilegis en comptes dels més desfavorits. Suposo que ho diu amb bona intenció, però crec que el seu tipus anàlisi i comentari no ajuda a aquest món millor al que ell fa al·lusió: 1r: Mai s’han fet vagues per un món millor en general, sinó per casos concrets, tot i que, amb la perspectiva històrica, ens adonem del seu impacte a nivell general. 2n: La societat és cada cop més individualista, però els que porten a terme les vagues diria que són gent que es preocupa més pels interessos i drets comuns que els seus conciutadans. 3r: Que els més desfavorits no s’atreveixin a fer vagues no és degut a que altres sí que en facin, en tot cas això parla de la societat que hem construït que, en l’àmbit laboral, és molt poc democràtica i aposta fort per la precarietat i la por. No és estrany doncs que els treballadors públics siguin els que menys han de témer aquestes coaccions, però crec que el fet que facin vaga ens ajuda a tots: perquè a la llarga s’universalitzen millors condicions laborals com una modernització inevitable de la societat, i perquè desmitifiquen la “maldat” i el “dany” col·lateral que s’atribueix a les vagues. Tot i que els mitjans de comunicació ho aprofiten per inculcar-nos que les vagues són insolidàries i rebutjables. En el moment de fer-se, les vagues sempre són desprestigiades pels poders fàctics (mitjans de comunicació inclosos) tot i que amb el temps tothom reconeixi els beneficis que van tenir. Sense voler fer paral·lelismes, l’altre dia veia un recordatori de TVE elogiant el maig del 68. D’estar-se donant avui dia, TVE no perdria l’oportunitat de criticar els protestants etiquetant-los de vàndals, joves egoistes i capritxosos, obrers desencaminats... De les recents vagues en l’educació, segur que, tal i com va apuntar la premsa, Marc hi va veure funcionaris egoistes, a qui no importava provocar incomoditats als ciutadans, que volien tenir més privilegis enlloc de lluitar per una educació i una societat millors. Però als mestres en vaga sí els preocupava la qualitat de l’educació per a una millor societat, per això no volien una educació segregada per classes socials, ni una educació que camini cap a la semi-privatització, ni perdre la democràcia interna que actualment tenen els equips directius, i per això no acceptaven que el problema fos la gestió dels centres o que no hi ha prou autonomia de centre, sinó que volien remarcar que el principal problema és la manca de recursos per poder oferir una educació més justa socialment. Si deixem que els mitjans de comunicació conformin la nostra opinió, sempre tindrem el punt de vista del poder econòmic que és qui pot permetre’s tenir mitjans de comunicació.

(Carta 213)

Publicat com a mínim a: El Punt, El Periódico, Setmanari la Directa.