CRISI, PP I BERLUSCONI

Amb la gran crisi econòmica que ve, si el PP aconsegueix moderar-se una mica i presenta cares noves, no hi haurà ningú que li pugui impedir el seu retorn al poder. De la mateixa manera que Berlusconi ha estat reelegit malgrat l’animadversió que provoca en una gran part dels seus conciutadans. Com a Itàlia, a l’Estat espanyol les enquestes diuen que hi ha més gent d’esquerres que de dretes, però no sempre això queda reflectit en els resultats electorals. I és que la gent d’esquerres -a diferència dels de dretes- som molt idealistes i exigents. I penso que, de cara a aquests quatre anys, seria bo que prenguéssim una estratègia que separés les coses: Per una banda, hem de combatre al carrer les polítiques de centredreta del PSOE, però per altra banda, hauríem de desvincular les protestes de les eleccions i abstenir-nos d’absternir-nos, votant per l’opció més a l’esquerra que puguem (sense pensar que això ens impedirà seguir lluitant) per tal d’evitar que la dreta disposi de més poder encara. En realitat, el veritable subjecte històric és el poble, i no pas els governs, que tan sols són una mena de decorat de fons, però tampoc podem ser cecs davant del fet que decideixen coses massa importants com perquè ens permetem descuidar aquesta porció de la realitat. I no em convenç gens l’argument que el poble reacciona més davant de situacions adverses, perquè és tant com dir que no creiem que els nostres models propositius puguin engrescar i necessitem un dolent per despertar la gent. A més, demanar un govern de dretes per motivar la reacció de la gent no dóna masses perspectives de futur perquè voldria dir que, després d'organitzar-nos per derrotar-lo, vindria forçosament una etapa de desorganització social que tornaria a portar les dretes al poder.

(Carta 212)

Publicat com a mínim a: La Tortuga, Estrella Digital