ÉS SALUDABLE VISUALITZAR ELS DESENCONTRES

Llegeixo declaracions i articles de polítics i tertulians que demanen que es recondueixin les negociacions per evitar la vaga del 14 de febrer convocada per tots els sindicats de mestres amb representació. I es fa insinuant, com qui no vol la cosa, que la responsabilitat de les incomoditats que provocarà la vaga recau en els sindicats. Una visió molt simplista que s'indigna, no amb qui causa un problema, sinó amb qui el visibilitza, quan va ser el propi Departament d'Educació que, en línia amb la seva actitud de no escoltar i buscar acords amb els sectors que li són afins, deia en boca del secretari de Polítiques Educatives, Francesc Colomé, que la reforma no es negociava. Ara sembla que Ernest Maragall sempre ha apostat per negociar amb tothom. Això no és veritat ni ara ni abans i només podrà ser revertit amb una posició de força dels mestres, que són els que s'esforcen dia a dia a les aules. Cal rememorar que el tan aclamat Pacte Nacional per l'Educació va comptar amb l'oposició d'Ustec-Stes (el sindicat que va treure majoria absoluta en les últimes eleccions sindicals), i es va signar només amb Ccoo i Ugt. De manera que, ja llavors, el tripartit tirava endavant la política educativa amb l'oposició d'un sindicat que és el que els mestres catalans troben que representa millor la seva visió. Llavors, cap dels que avui s'estripa les vestidures amb el diàleg, va dir que les coses no s'estaven fent bé. Ara resulta que, fins i tot els sindicats que li seguien el joc al Departament, s'han acabat posant ferms. I és que el Departament posa l'èmfasis en la gestió dels centres (la via per on es pot semi-privatitzar l'educació, ja que la societat no toleraria una privatització en tota regla) i d'aquesta manera mareja la perdiu, perquè la gestió dels centres no genera cap problema i utilitza un sistema molt democràtic que beneficia el bon funcionament dels claustres. El Departament vol portar-nos cap al model britànic que aplica criteris empresarials i que ja ha demostrat abastament els seus inconvenients. En canvi, la mare dels ous -que el Departament sistemàticament esquiva- és senzillament augmentar els recursos econòmics dedicats a la pública. És clar que la Generalitat no ho vol fer això perquè està canalitzant els diners cap a la privada en els concerts educatius. Els concerts van ser la primera semi-privatització del sistema educatiu de la mà de CiU i que el tripartit no s'ha atrevit o no ha volgut revertir. Si volem anar cap a l'elogiat model finlandès, tinguem-ho clar, allí només el 2% dels estudiants van a escoles privades.

(Carta 201)

Publicat com a mínim a: La Tortuga