16 de febrer de 2008

L'FSCAT A LA PREMSA, UN EXEMPLE

Teòricament, el Fòrum Social Català (FSCat) havia d'haver interessat els mitjans de comunicació. Era una proposta global sorgida del Fòrum Social Mundial de Kènia, que a casa nostra van entomar 190 entitats del teixit social català. L’FSCat se celebrava simultàniament al Fòrum Econòmic Mundial de Davos amb l’objectiu de denunciar el que simbolitza aquest encontre dels rics del planeta. Però, de la premsa que he consultat, tres diaris no en van dir ni una paraula: El Periódico, La Vanguardia i l’Avui. Per als seus lectors, una mobilització de 190 entitats socials i de milers de persones, no ha existit! El País va treure’n dos articles. El primer apuntava que a l’FSCat s’hi va parlar del decreixement i que hi havia molta diversitat de causes. L’altre va recollir que 3.500 persones ens havíem manifestat contra els bancs, la llei d’estrangeria, el terrorisme multinacional, la tala d’arbres, la guerra a Iraq i la violència masclista. L’article concloïa amb el comentari d’una iaia, que es mirava la manifestació des de fora, i esgrimia, amb condescèndencia, que som uns idealistes. Quedava clara la consigna. El Punt en va treure tres articles: el primer dia, l'FSCat sortia en un breu a la portada i en un article amb foto que enumerava una pila de temes que s’hi tractarien. El següent dia van entrevistar a una portaveu. A la premsa li encanta que tinguem portaveus, però no ajuda a explicar que no volem líders que acaparin el nostre poder. A més, no parlaven dels tallers del dia abans que havien estat els veritables protagonistes. L’últim dia van treure una petita fotografia de la manifestació, i, mentre els organitzadors van comptar 5.000 manifestants i la Guàrdia Urbana, 2.500, sorprenentment El Punt va anar a la baixa amb 1.500! A més, l’article quedava aixafat sota un altre de doble tamany que explicava que 5.000 persones –segons els organitzadors!- havien participat en un acte en defensa de la família tradicional. Segur que era més morbós periodísticament i menys molest políticament. Concloent, –a banda de comprovar que El Punt és el diari més d’esquerres de la gran premsa–, observo que, sobretot en període pre-electoral, però no només, els mitjans de comunicació tanquen files al voltant dels seus partits, i poden arribar a fer el buit total si fa falta. I si informen d’actes reivindicatius, ho fan d’una manera tan difusa i tangencial que el lector no arriba a entendre gairebé res. A la vista de les eleccions, no suportarien haver d’informar d’un FSCat que va criticar el Pla de l’Habitatge, les polítiques educatives, la gestió del territori, l’actitud mesella envers les empreses, l’augment de la despesa militar, el creixent control social... aspectes en els que la dreta i l’”esquerra” institucionals convergeixen sense problemes.

(Carta 202)

Publicat com a mínim a: La Fàbrica, La Tortuga

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada