4 de desembre de 2007

REFERÈNDUM CONSTITUCIONAL A VENEÇUELA

Els que creiem en el procés bolivarià hi hem de reflexionar. Els que en dissenteixen estaran molt temptats de fer-ne la lectura fàcil: Chávez ja ha començat a davallar. La realitat dels números, més enllà del percentatge electoral i sabent que no és del tot correcte de comparar eleccions amb diferents motiu, ens pot il·luminar sobre el que ha passat: A les anteriors eleccions presidencials, 7,3 milions van votar a favor de Chávez i 4 milions pel seu opositor i, en aquesta reforma constitucional, 4,3 milions han votat a favor i 4,5 milions en contra. De manera que es comprova que no és l'oposició la que ha guanyat perquè gairebé no ha crescut, sinó que el chavisme ha perdut perquè 3 milions dels seus seguidors s'han abstingut. Es votava una reforma constitucional amb molts canvis de diferent índole, alguns com la no limitació en els mandats del president tenien una altíssim índex d'acceptació segons els sondeigs, en canvi, altres canvis en la línia d'esdevenir un país socialista no tenien tanta acceptació. El 2005 a Veneçuela, vaig estar entrevistant persones de totes les tendències i, quan entrevistàvem a partidaris de Chávez, comprovàvem la gran estima que sentien pel seu president, com defensaven les mesures socials impulsades i el gran orgull de declarar-se chavistes de tot cor, però en preguntar-los si eren socialistes, notaves que es quedaven una mica desorientats. Em fa l'efecte que era massa aviat per tirar endavant una reforma que portés el nom de socialista. Els veneçolans de classe mitja i alta tenen pànic al socialisme i s'hi han oposat visceralment, i molts veneçolans de classe baixa tenen recels a la paraula 'socialisme', no en va s'han passat tota la vida escoltant que el socialisme és el dimoni, fins que últimament el seu president discurseja força sobre el socialisme del segle XXI, que simplement és socialisme amb democràcia. La propaganda de la dreta no els ha convençut de votar en contra creient-se que Veneçuela volia caminar cap al castro-comunisme, però els ha fet dubtar i no han anat a votar. Segur que també ha influït en el resultat el desencís pel que fa a la corrupció i a la burocratització de moltes administracions, no major que en altres governs, però que fa mal quan es diu que el que s'està fent és una revolució. I el fet d'haver fet vuit eleccions en nou anys, totes amb clara victòria del projecte revolucionari, també ha pogut desincentivar el vot pel 'sí'. Finalment, no cal menystenir les constants campanyes mediàtiques poc imparcials de tots els mitjans privats, que desmunta la mentida de la manca de llibertat d'expressió al país. Ara, aquest revés electoral pot tenir efectes positius: 1- S'ha demostrat que les eleccions a Veneçuela són netes i que el seu líder és un demòcrata perquè accepta la voluntat popular. 2- El revés electoral traurà el vel de l'autocomplaència, i esperonarà a anar per feina i demostrar que la revolució serveix per millorar la vida de tots els veneçolans i, sobretot, lluitar contra la corrupció i la burocratització. 3- Falten cinc anys per acabar el mandat de Chávez i hi ha temps per fer reformes constitucionals però, de no poder-se presentar de nou Chávez, caldria començar a buscar altres líders per a la revolució. Ara mateix és difícil d'imaginar una revolució sense Chávez (perquè el seu carisma aglutina sectors molt diversos), però tampoc és possible una revolució només amb Chávez. 4- I més important encara, el socialisme del segle XXI, perquè no fracassi com ho va fer el socialisme d'estat, ha de basar-se en l'organització social des de baix (com aspira la societat civil organitzada chavista o no) i no voler ser tant un procés dirigit des de dalt (com convindria a certs sectors del chavisme burocràtic i com podria arribar a ser una temptació per al propi Chávez). El menys important de tot és el mot 'socialisme', perquè tota la gent chavista que pot dubtar del 'socialisme', aprovarien sense dubtes les mesures socials que s'impulsarien des d'aquest. Per tant, animo els veneçolans a treballar des dels fets.

(Carta 195)

Publicat com a mínim a: Qué! Diario, Setmanari la Directa, 20 Minutos Barcelona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada