LA DRETA BOLIVIANA DISPOSADA A TOT

La cosa s’està complicant a Bolívia i no sabem si serà un desencontre més o tindrà un final tràgic. Com és normal en tots els governs, l’actual s’ha equivocat en un bon grapat de qüestions, per falta d’experiència, per falta d’estratègia política o per haver caigut a les trampes de l’oposició, però és innegable la seva voluntat de revertir una història de cinc segles de moltes injustícies. Quan Evo va guanyar les eleccions, es va crear la il·lusió que Bolívia endegava un procés de normalització, en la que els indígenes podrien ser presidents i que les esperances de millorar la vida de la majoria serien ateses finalment. Però que l’Evo sigui president no és suficient, perquè s’hi oposa el poder econòmic (que ha disparat contra el govern tots els mitjans de comunicació privats, entre ells la important televisió ATB del grup Prisa), i tampoc compten amb la majoria al Senat (on hi ha més de cent lleis aturades), i a més sis dels nou departaments són en mans de la dreta. I és que la història marca molt el present... els espanyols van “descobrir” l’Amèrica Llatina (les seves riqueses em refereixo...) i van instal·lar una casta d’administradors. Aquestes oligarquies van impulsar processos d’independència per quedar-se totes les riqueses, i s’han aprofitat sense manies de l’estructura social creada en l’ocupació colonial, abusant del poble i gaudint de tots els privilegis. Quan EEUU va esdevenir potència, les oligarquies pactaren amb les empreses nordamericanes, regalant les matèries primeres i hipotecant el futur dels seus països perquè, convertint-se en els seus interlocutors, consolidaven el seu poder regional. I, quan van esclatar moviments de revolta, el germà gran va ajudar a mantenir l’status quo a través de dictadures atroces. Actualment hi ha governs progressistes, però la pugna pel poder és la mateixa: Les oligarquies no poden concebre, i menys acceptar, que les societats caminin cap a la democratització econòmica i social. El govern d’Evo es va equivocar en demanar el ‘no’ en el referèndum per les autonomies, i a partir d’aquí l’oposició ha jugat aquesta fitxa per desestabilitzar. Les autoritats departamentals de dretes han manipulat els sentiments regionals de la població de la “media luna” contra el govern, i qualsevol excusa ha estat bona, com per exemple la ridícula exigència de les autoritats de Chuquisaca per convertir Sucre en capital plena, una demanda injustificada que Evo no ha aconseguit mitigar, malgrat contrapartides generoses, perquè era tan sols un pretext per oposar-se al govern. A l’escenari espanyol també coneixem la manipulació de sentiments: com l’anticatalanisme del PP, o com el nacionalisme de dretes de CiU que busca vots catalanistes per, sobretot, impulsar polítiques de dretes. La dreta boliviana té un fort sentiment de superioritat i el seu egoisme i irresponsabilitat fa que no els preocupi generar danys irreversibles en l’intent de recuperar el poder que creuen que els pertoca. No tenen complexes en atiar l’odi entre departaments i el racisme entre els ciutadans (com el Comité Cívico Pro Santa Cruz o la Unión Juvenil Cruceñista), i podrien estar creant una sensació internacional de malestar contra l’Evo per justificar un cop d’estat que es pogués presentar com un retorn a la calma.

(Carta 194)

Publicat com a mínim a: Zonasec, Canarias Ahora, Setmanari Presència.