11 de desembre del 2007

IL·LEGALITZAR ANB

Els partits espanyols tornen a la via dura en el conflicte basc. El PP s’hi sent molt més còmode, però exigeix al govern el compromís de no negociar mai més. El PSOE, a la vista de les eleccions, també prefereix la via dura per evitar-se els atacs del PP. En aquest context, es disposen a il·legalitzar ANB. Però, si sabem que és un partit que sent trepitjada la sobirania basca i per això no vol criminalitzar la resistència a l’ocupació, entendrem que no accedeixin a condemnar aquesta violència sense fer-ho també amb l’estatal, i si ens adonem que aquest partit és l’expressió política d’un conflicte que no volem que s’expressi de manera violenta, convindrem que és inefectiu il·legalitzar-lo, perquè és l’interlocutor que ens farà falta per arribar a una solució. Però si, quan Acebes demana la il·legalització d’ANB, ningú li retreu la seva actitud, i a més a més el govern no només no ho critica sinó que fa seva aquesta posició, és senyal que alguna cosa molt greu està passant a Espanya. Per no parlar del macrojudici 18/98, on un cas ens pot servir per visualitzar els despropòsits: Sabino Omazábal de Bidea Helburu, un grup a favor de la no-violència activa, és acusat d’haver promogut una asseguda pacífica cada dijous al bulevard de Donosti per reclamar el retorn a la negociació de pau. Com que defensa els drets nacionals bascos, igual com fa ETA, se’l cataloga com a membre de l’organització armada i es demana que se’l condemni a set anys de presó. Això atempta contra la llibertat de pensament i situa Espanya fora dels estats de dret. Per altra banda, hem de reconèixer que, pels motius que sigui i almenys sobre el paper, ETA estava plantejant que el poble basc pogués decidir sobre el seu futur i que ells acceptarien la decisió. També, malgrat que s’ha arribat a la negociació com a conseqüència del conflicte armat, ETA no volia interferir en la negociació i plantejava dues taules de treball: una de tècnica entre ella i el govern pel tema d’armes i presos, i una altra de política amb tots partits bascos. Crec que caldria aprofitar aquesta predisposició d’ETA, però no sembla que els partits polítics treballin per servir al poble des dels principis democràtics, sinó que clarament ignoren els plantejaments d’una part de la ciutadania que no se sent còmoda dins aquest Estat, i diuen que no hi ha res a parlar en base a una història, una constitució o una política de fets consumats. Rememoro que, quan el president colombià Uribe va retirar a Chávez de la mediació amb les FARC, se li va escapar: “nosotros necesitamos una mediación contra el terrorismo y no legitimadores del terrorismo"... és a dir, que no volien una mediació imparcial sinó una “mediació” contra les FARC. A Espanya passa el mateix, no es practica una democràcia que afronti el conflicte sinó una “democràcia” que asseguri la unitat d’Espanya.

(Carta 196)

Publicat com a mínim a: Deia, El Temps, Revista Directa, Diari de Balears.

2 comentaris:

  1. he seguido tus opiniones en publicaciones de prensa gratuita y me congratula ver que siempre tienes la palabra y la opinion acertada. gracias y sigue asi!!!

    ResponElimina