Uns amics m’explicaven que, el 15 de desembre, van acompanyar 100 ecologistes i veïns de Collserola que volien penjar unes pancartes al Parc d’atraccions del Tibidabo en protesta per la decisió de l’Ajuntament de Barcelona de permetre urbanitzar certes parts del Parc de Collserola. En comptes de voler salvar el que queda del pulmó mig malalt de Barcelona, l’Ajuntament ha decidit amputar-li certes parts. Suposo que hi ha interessos econòmics massa importants per fer que un govern d’esquerres s’hi resisteixi... Però el que va donar joc a la nostra conversa va ser que van ser rebuts per uns 200 antiavalots de la Guàrdia Urbana i dels Mossos. I no només els robocops els duplicaven en nombre, sinó que els van envoltar com si fossin delinqüents, i els van anar empenyent. A risc de perdre la salut, els activistes òbviament van desistir de penjar les pancartes. Aquesta practica d’encerclar manifestants i tractar-los com bestiar està essent comuna a les manifestacions que l’Ajuntament considera “perilloses”... Era tan greu que es pogués fer aquesta protesta? Era important per a la ciutat impedir-la? Per què? A qui convenia que aquella protesta no pogués ésser mediàtica i l’argument fos silenciat? La frustració que van sentir els activistes va ser majúscula perquè veien com el debat sobre el Parc de Collserola passava de llarg i s’aplicava la política de fets consumats, sense deixar-los visibilitzar els seus arguments... ¿És que l’Ajuntament de Barcelona pretén, amb les propostes “participatives” de disseny com el PAD i el PAM, fer-nos creure que vol que els ciutadans puguin dir la seva quan, al mateix temps, la policia i ordenances com la del civisme impedeixen expressar-se al teixit associatiu autòcton de la ciutat? No és estrany que la participació al PAD i el PAM no sigui gaire alta. No és per desresponsabilització dels ciutadans, sinó perquè l'Ajuntament no té credibilitat en la seva aposta per la participació. Per altra banda, jo els vaig comentar als meus amics que observava una major presència policial als carrers, un fet que no era freqüent abans quan només apareixia la policia quan hi havia algun problema. Ens diran que és per prevenir conflictes i delictes, però em sembla que és un model de societat el que s’està construint: una Barcelona del control social i policial. Evidentment és un model que pot ofegar conflictes latents, però ni és el model tradicional barceloní de tractar aquests temes des de les xarxes ciutadanes, ni tampoc el més desitjable. Els meus amics em van calmar dient-me que havien sentit declarar a l'Hereu i al Saura que s’havien adonat d’aquest error i que l’esmenarien de cara al 2008. Em va sorprendre. Els meus amics van riure. Em van fer notar que era 28 de desembre. Jo vaig contraatacar de pressa dient-los que no patissin perquè afegiria la demanda d’un model de Barcelona allunyat del control social en la carta que, com a nen bo, he de redactar pel 6 de gener...
Publicat com a mínim a: La Opinión de Málaga, Setmanari Directa, La Tortuga, El Triangle
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada