LA CIMERA IBEROAMERICANA

És normal que sorprengui que algú digui veritats en un fòrum internacional, en que les formes diplomàtiques imposen falsos respectes i somriures i apretades de mà amb personatges moltes vegades sinistres. Per això desentona el comportament desacomplexat de Chávez. Perquè podem pensar que no era pertinent ni útil d'adjectivar a Aznar en una cimera, però no podem negar que molts estem totalment d'acord amb el qualificatiu. De totes maneres, el paper del rei sentint atacada la dignitat espanyola no s'aguanta per enlloc. Chávez va criticar a una sola persona espanyola que, el 2002, va sortir corrents, junt amb EEUU, a reconèixer el govern colpista contra Chávez, a més d'anar propagant en les seves conferències que el mandatari veneçolà és un dictador repressiu, per mencionar només dues actituds criticables d'Aznar. També Daniel Ortega va denunciar la irresponsable manca d'inversió d'Unión Fenosa que ha deixat reiteradament Nicaragua sense llum (en una pràctica, d'obtenir guanys a curt plaç i sense tenir en compte la població autòctona, que és comú denominador del neocolonialisme de les empreses espanyoles). No podem admetre que les crítiques pel que han fet Aznar, Unión Fenosa i la CEOE, siguin faltar al respecte als ciutadans espanyols. I Zapatero ha quedat molt bé de cara a la galeria, però la seva tesis és fal·laç: un mandatari no és incriticable pel fet d'haver estat elegit pels espanyols (per cert que el rei no ho ha estat...), com si el respecte per la voluntat popular fes irreprotxable l'actuació posterior d'un governant, i és que la història ens mostra que molts dirigents elegits democràticament (Hitler, Mussolini, Bush...) han fet actes abominables. Perquè siguem honestos: la població fa el que pot i vota entre les poques opcions que hi ha, sempre enmig d'un munt de propaganda electoral. Però en el rerafons d'aquest assumpte, no es pot evitar de percebre, encara que no sigui la postura oficial, una mena d'aires de superioritat mal amagats d'Espanya envers les seves excolonies que, de manera inconscient, i degut als comentaris desacomplexats d'alguns mandataris, han sortit a la llum. El més interessant és que, aquesta mena de sentiments soterrats, surtin a la superfície i es puguin anar netejant les ferides de la història. Hi ha un corrent, cada vegada més generalitzat, en els pobles llatinoamericans de desinhibició i de situar-se de tu a tu amb occident, i això comença a evidenciar-se tant en les actituds i iniciatives d'alguns mandataris, com en la premsa llatinoamericana, que a diferència de l'espanyola –que rendia honors de subdit al seu monarca-, s'ha indignat amb la prepotència del monarca espanyol que s'ofenia per les crítiques a Aznar i a les multinacionals espanyoles que desperten comprensibles protestes per la seva indecorosa actuació.

(Carta 190)

Publicat com a mínim a: latortuga, la Malla.net, Estrella Digital, Canarias Ahora, La Tortuga