18 de novembre de 2007

EL FIL DE LA CIMERA IBEROAMERICANA

S’ha parlat massa del qualificatiu de feixista a Aznar i del “¿Por que no te callas?” del rei a la Cimera Iberoamericana. En canvi, la premsa espanyola ha parlat poc de les crítiques que van rebre les “nostres” empreses. Ara que ja s’ha calmat la tormenta, potser seria interessant de mirar de prop el paper de Zapatero, veritable representant d’Espanya a la cimera. Ell va quedar molt bé rebatent: “se puede estar en las antípodas de una posición ideológica, no seré yo el que comparta las ideas de Aznar, pero el presidente Aznar fue elegido por los españoles y exijo respeto”. Si situa el PSOE a les antípodes del PP pel fet que pugnen pel mateix poder, hi podríem estar d’acord, però ell ho afirmava en termes d’ideologia. I la veritat: el PP és conservador i neoliberal, i el PSOE és més progressista i gairebé igual de neoliberal. És a dir, difereixen poc en polítiques econòmiques, fiscals i laborals. Per veure això, podem estudiar el discurs de Zapatero a la cimera. Malgrat assegura no ser neoliberal i que podria ser veritat que a Llatinoamerica s’hagin usat els recursos naturals per a beneficis més que no pas per satisfer les necessitats dels pobles, aconsella als altres mandataris d’encertar el camí correcte: alleugerir el sector públic privatitzant els recursos i empreses públiques i deixant reguladament l’economia en mans del sector privat que modernitzarà els serveis, això sí, pagant impostos per finançar els serveis socials. I pren partit acaloradament per obrir les fronteres al lliure comerç sense aranzels, com un bé per a tots. Després d’aquest discurs sorprenent en boca d’algú que es reclama socialista, podem preguntar-nos si tots aquests consells no eren els que precisamente beneficiaven a les empreses privades espanyoles que segueixen àvides de capturar grans beneficis a curt termini. Fa temps, un amic meu va tenir l’oportunitat de parlar una estona amb Zapatero i aquest li va reconèixer que, el que més li havia sorprès d’ençà que era president, era que dedicava més d’un 40% del temps a fer gestions per a les empreses espanyoles... i això que imaginàvem que un president dedicaria la major part del temps a fer gestions en favor dels ciutadans, i per ser socialista sobretot dels més desfavorits... Per això m’atreveixo a advertir els presidents llatinoamericans i als seus pobles que no vegin masses bones intencions en el discurs del mandatari espanyol. I als ciutadans espanyols els esperono a adonar-nos que, tret de qüestions secundàries, en la política econòmica, el PSOE i el PP tenen postures massa properes defensant el capitalisme neoliberal amb una mica més o menys de serveis socials. Per tant, tenim dos grans partits, però necessitem contrarestar-los amb altres partits més petits i una mica menys neoliberals.

(Carta 191)

Publicat com a mínim a: El Punt, Diari de Balears, La Malla.net, La Tortuga, Adn

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada