9 de novembre de 2007

AMÈRICA LLATINA

Es va criticar al president de l'Equador per denunciar que estigués en llibertat l'agressor ‘del ferrocarril’ que va agredir a una noia equatoriana a Barcelona. Se’l va titllar de populista i d’ingerencista envers la justícia espanyola. Aquells mateixos dies, Rafael Correa havia anunciat que l’Equador no signaria el Tractat de Lliure Comerç amb EEUU i que, a partir del 2009, no renovaria el permís per a la base militar nordamericana a Manta. Correa, expert economista, s’adonava que un tractat de comerç sense aranzels, entre països tan desiguals, els serà desfavorable. Però aquest posicionament tan transcendental no va ser notícia en els mitjans que, en canvi, sí comentaven l'altre afer molt més sensacionalista. A l’Amèrica Llatina estan apareixent governs que estan deixant l’històric servilisme envers Estats Units i estan apostant per la solidaritat entre iguals amb respecte per la sobirania de cada país. Aquesta nova postura no és fàcil degut a la gran dependència comercial envers el gegant nordamericà i a la fragilitat econòmica d’aquests paisos, però denota que s'han adonat que el camí seguit fins ara no els portava a bon port. I l’opinió pública internacional fustiga constantment a Chávez, Evo, Correa... però ¿no van adonar-se, en les celebracions de l'aniversari de la mort del Che, que aquests governs són deutors de les seves mateixes idees? Amèrica Llatina és un continent saquejat, empobrit i desigual i, si no s’atén l’anhel de justícia social, explotarà per algun altre costat. ¿Estaven més contents quan tota l'Amèrica Llatina era un reguer de guerrilles? ¿No és molt més pacífic i civilitzat que la necessitat de transformació es canalitzi electoralment? Però, quan aquests governants connecten planerament amb la gent pobra i busquen noves fórmules per revertir les polítiques ineficaces i nefastes del passat, se'ls acusa de populistes i autoritaris. Ara en tindrem un bon exemple amb la reforma de la constitució veneçolana. Per exemple, es titlla a Chávez de tenir tendències dictatorials per incloure la possibilitat de reelecció (com si fos el propi Chávez qui s’anés a reelegir a ell mateix!), quan aquest aspecte està present a totes les constitucions europees sense que es critiqui també. I és indicatiu que Eligio Hernández, ex Fiscal General del Estado Español, un home de partit del PSOE gens sospitós de ser radical, davant de la controversia que advertia entre els seus amics veneçolans, va voler-se formar la seva pròpia opinió: “He comparat el text veneçolà amb els textos espanyols equivalents. He estudiat diferents matèries i he arribat a la conclusió que la reforma constitucional no afecta en absolut a l’estat de dret, és més, el reforça. És una reforma que aprofundeix en la democràcia“. Però sentirem a dir moltes falsedats que van quedant en el subconscient... Veient que abans es criticaven les guerrilles i ara es critiquen els governs que estan tractant de generar canvis substancials, em fa la impressió que el que veritablement molesta és que es pugui arribar a modificar l’equilibri d’interessos i que, per a evitar-ho, s’agafen al que sigui: si són guerrilles, perquè són violentes; si són moviments socials, perquè no es fa a través de les institucions; i si és a través de les institucions, perquè suposadament s’és populista.

(Carta 189)

Publicat com a mínim a: La Malla.net, L'independent de Barberà (aparegut com a article)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada