14 d’octubre de 2007

NO PERDRE UNA OPORTUNITAT

Mai podem fer aflorar el debat sobre la monarquia en els mitjans de comunicació perquè és tema tabú, per això no vull desaprofitar l’estela de la crema de fotos. Que alguns puguin estar molt agraïts al rei Juan Carlos pel seu paper en la transició o en el cop d’estat (encara que no sabem la veritat perquè és tabú criticar-lo...) no és motiu suficient per haver de mantenir la monarquia. Es diu que és la institució més ben valorada, però em fa la impressió que és una posició molt lleugera i de revista del cor perquè, en realitat, és una institució més decorativa que altra cosa. Perquè quins avantatges té? Estabilitat? França és molt estable i no té rei. Més aviat és que molts pensen que, amb un regne, és més inamobible la idea d’España. Però per molts, que també ens compten com a espanyols, un rei borbó ens recorda clarament que España és un estat fet a partir de la dominació. Molts pobles ens sentim conquistats per aquesta España del passat. Com que estem al segle XXI, al rei només se’l pot mantenir com a element decoratiu perquè, si intentés intervenir en política exterior prenent decisions o mobilitzant l’exèrcit, la població començaria a sentir-lo com un enemic. En canvi, al segle XXI, tots podríem sentir-nos més còmodes en una confederació republicana de nacions: els Països Castellans, els Països Catalans, Euskal Herria, Galeuza, Andalusia i Canàries (rememoro Xirinacs). Témer un Estat espanyol més democràtic i més respectuós amb les nacions que el formen i voler mantenir la dominació com a garant de la unitat d’España és la forma més directa d’empènyer-nos, a molts ciutadans, cap a l’anhel de la desintegració del país. I aquesta és la pugna actual que ens fa malbaratar energies en una qüestió poc important. Una España confederal de veritat faria sentir tingudes en compte les necessitats de tots plegats, fins i tot en certa mesura dels independentistes, cosa que l’España monàrquica i centralista definitivament no aconsegueix, i és que els que cremen fotografies del rei, no ataquen a la persona, que en el fons és una persona de ‘carn i os’ com qualsevol altra, sinó que manifesten un rebuig al que representa i expressen públicament, d’aquesta manera insolent per als monàrquics, una qüestió que precisament aquests monàrquics no permeten que es debati. Però és democràtic que no es pugui debatre? Que la Constitució aposti per la monarquia no ens ha d’impedir revisar-ho, perquè reconeguem amb honestedat que aquesta Constitució va ser un paquet tancat que la gent va haver de votar amb els ulls clucs per fugir de la dictadura.

(Carta 186)
Publicat com a mínim a: Aragón Digital, Estrella Digital, Canarias Ahora, L'independent de Barberà (aparegut com a article d'opinió), la Malla.net, Deia, Setmanari Directa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada