19 d’octubre de 2007

CONSELLER D’EDUCACIÓ NEFAST

Actualment la Generalitat, a més de fer-se càrrec de les escoles públiques, també paga els sous dels professors de les escoles privades concertades. Per aquest motiu, el Govern se sent obligat a exigir-los un esforç equiparable en l’admissió de l’alumnat més conflictiu o amb baix nivell acadèmic. D’una manera simplista, ho intenten mesurar amb el percentatge d’alumnes immigrants malgrat els immigrants no es corresponguin amb aquest perfil... Però com que el 80% d’alumnes immigrants estan a la pública, el conseller Ernest Maragall està proposant que les escoles concertades tinguin permís per augmentar el número d’aules -cosa que fins ara no se’ls permetia- amb la justificació que així podran escolaritzar més immigrants. S’aposta per les concertades en comptes d’incrementar línies o construir més escoles públiques. A més, la proposta té mala fe perquè les concertades augmentaran aules amb aquest pretext quan, en realitat, no estan interessades en incorporar alumnes immigrants: 1- Volen lluir un alt nivell acadèmic (i és molt discutible que així sigui...) i no els interessa tenir immigrants perquè s’associen a més conflictivitat (altra volta discutible...), 2- Molts immigrants no poden pagar les mensualitats de les concertades, i llavors: o se’ls allibera dels pagaments o el Govern es fa càrrec de les quotes, però les dues solucions generen un greuge comparatiu. En conclusió: no només es mantenen els concerts sinó que es prioritzen per davant de la pública. Hi ha dues raons: 1- Les patronals de les escoles privades són poderoses i molt influents. 2- A la Generalitat, escolaritzar a les escoles concertades li costa menys diners que a les públiques perquè només ha de pagar els sous dels professors (més baixos que els de la pública) i la resta de despeses se li carreguen a l’alumne. Aquest tipus de propostes suposen passets en la línia de la privatització de l’educació, això sí, de manera gradual i encoberta per evitar una alarma social. Però ¿estem d’acord que hi hagi dos models educatius pagats amb diners públics: un privat-concertat que suposadament pugui oferir més qualitat i cert elitisme per als qui s’ho puguin permetre, i un altre públic que quedaria com el calaix de sastre per a tota la resta? Els professionals de l’escola pública, que estan aconseguint una educació de la màxima qualitat, haurien de veure com el seu conseller els recolza, en comptes d’haver d’adonar-se, un cop més, com els menysté prioritzant el camp privat, a cavall de l’interès econòmic i el clientelisme. Espero que, un profund anàlisis de la societat que volem, encengui protestes contra les males intencions del conseller i se’l pugui rellevar. Però potser estic sobrevalorant les capacitats reflexives i reivindicatives del meu país...

(Carta 187)

Publicat com a mínim a: El Punt, L'independent de Barberà (aparegut com a article d'opinió), El Temps, setmanari Directa

1 comentari:

  1. De fet, quan un no hi vol veure clar, hi veu menys que un cec. Quina llàstima!!

    Així va l'escola pública.

    ResponElimina