4 d’octubre de 2007

DAVANT I DARRERA DEL TELÓ

El problema amb la política formal és que discuteix amb arguments que queden bé però que són falsos i, en canvi, no surten a la llum els veritables interessos del que succeïx. No és que la gent sigui passota o molt punkie, sinó que percep d’una forma diàfana la falta d’honestedat. Ho podem exemplificar amb la consulta d’Ibarretxe. En principi, sabent que hi ha un conflicte tant important i irresolt al País Basc, ens hauríem d’alegrar que es vulgui consultar a la ciutadania perquè és qui hauria de decidir en aquest conflicte i podria portar a la seva solució. Ens hauríem d’emocionar i defensar-la a ultrança. Però no ho podem fer amb tranquil·litat d’esperit perquè... tant de bo el govern basc tingués un gran afany democràtic i volgués de veritat saber l’opinió dels bascos, i tant de bo el govern espanyol i l’oposició estimessin la legitimitat, la justícia i l’Estat de dret tant com exclamen. Però en realitat, a part del bri d’honestedat que sí que sento que pot tenir Ibarretxe, penso que el fet de proposar-ho ara és perquè vénen eleccions i al PNB li cal poder oferir alguna cosa a la societat basca, cansada per l’estancament de la situació, per poder il·lusionar-la i mobilitzar-la electoralment. Però el PNB segur que sap que el PSOE no ho podrà acceptar, no només perquè és un partit genèticament espanyolista, sinó perquè es veurà obligat a demostrar la seva “fermesa”, en realitat seria més correcte dir “intolerància”, vers l’opinió del poble basc si no vol perdre les eleccions enfront d’un PP que fa bandera de la unitat d’España. I en Zapatero esgrimirà la Constitució, l’Estat de dret i tot el que calgui, però en realitat tota la pantomima anirà dirigida a convèncer una part de l’electorat espanyolista que podria fer decantar la balança. Per tant, percebem que la política formal és un circ d’interessos en el que una cosa és el que es presenta al públic, i del que ens fan parlar, i una altra és el que es mou entre bambolines, que és el que compta a l’hora de la veritat i que té molt més d’interessos econòmics i de jocs de poder que d’estrictament polític. Tanmateix, no hauríem de perdre de vista que la política –el com decidim organitzar-nos com a societat- va molt més enllà de la política formal, i no en podem dimitir si no volem trobar-nos vivint en una societat que no ens agradi com està organitzada per injusta, perquè discrimina, o perquè no possibilita que tothom es pugui realitzar. De totes maneres, no serà una empresa fàcil perquè per bé –és més respectuosa que les dictadures- i per mal –els ciutadans restem com a mers espectadors- la política està “segrestada” per les institucions i pels polítics professionals.


(Carta 184)

Publicat com a mínim a: La Malla.net, Revista Presència, Estrella Digital, Setmanari Directa

1 comentari:

  1. Hola Oriol, soy Oscar.

    En el 2002 te realizamos una entrevista durante la cimera del g8 en Barcelona.

    He intentado conseguir tu mail y no lo he encontrado.

    Te escribo para decirte que el documental lo hemos estrenado la semana pasada, va de la globalización y el capitalismo. Lo hacen en el cine Casablanca-Gracia en el C/ Girona 175 (metro Verdaguer), no sé cuanto tiempo estará.
    Tambien pedirte que si mantienes relación con gente del 2002 les avises, ya que salen grabadas asambleas, las manis, el encierro de estudiantes, etc...

    Si quieres hacerme alguna pregunta puedes hacerlo en mi mail:

    racsozehcnas@yahoo.es

    Espero que te guste el documental.

    ResponElimina