ELS MOSSOS ES PASSEN DE LA RATLLA

El 29 de setembre passejava Rambla amunt quan em vaig trobar, a l’altura de la Font de Canaletes, que la vorera central de La Rambla era obscenament ocupada per dotze furgonetes d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra i dues ambulàncies. Contravenint desacomplexadament l’ordenança del civisme que penalitza l’ocupació de l’espai públic que impedeixi el pas als vianants, però suposo que pensen que l’ordenança no va amb ells... Era un espectacle vergonyós, prepotent, lleig i gens justificat, que em va fer pensar que el responsable d’Interior no era digne del càrrec, menys encara formant part d’un tripartit suposadament progressista. A part d’aquestes, hi havia gairebé vint furgonetes més a Plaça Catalunya i a Ronda Sant Antoni. Em vaig assabentar que unes dues-centes persones s’havien manifestat, precisament, perquè creien que el dret a manifestar-se està essent vulnerat a Catalunya. I davant d’això, quatre-cents antiavalots, una força de xoc pròpia d’un exèrcit, amb porres i fusells de bales de goma, preparats per destrossar els dos-cents manifestants desarmats. Donada la manca de perillositat existent, no era gens justificada aquesta exhibició intimidant més pròpia de Birmania que de les nostres latituds. A més de francament indignant, em sembla curt de mires perquè, a Barcelona, malgrat grans desigualtats econòmiques i greus problemes socials, actualment hi ha unes protestes exemplarment pacífiques que gairebé exclouen la violència, essent gairebé inexistent envers les persones i força reduïda cap al mobiliari urbà, excepte comptades ocasions en les que, reconeixem-ho, hi ha hagut més soroll que no pas fets. En aquestes condicions, pressionar les persones que es manifesten per imposar un silenci total a base de repressió pot resultar molt perillós, no només per a la democràcia, sinó també perquè es provoquen forts sentiments d’indignació i frustració que portaran una escalada en l’acumulació de ràbia arribant a generar explosions incontrolades de violència, que llavors sí que lamentarem.

(Carta 183)

Publicat com a mínim a: Canalsolidari.org, Estrella Digital, Setmanari Directa, L'independent de Gràcia, El Temps