31 d’agost de 2007

CATALUNYA DIVERSA I DESIGUAL

Fruit del llarg període de govern de CiU i el seu particular nacionalisme català de dretes, ens ha quedat una autoimatge de Catalunya una mica allunyada de la realitat i això no ens permet orientar-nos amb encert. Els mitjans de comunicació públics i, per osmosi, també els privats van fer-nos creure cofoiament que érem un país modern, pròsper econòmicament, avançat culturalment, monocultural, sense problemes socials i insertats en un Estat espanyol respecte al que ens sentíem superiors, però alhora subjugats políticament i amb l’autoestima tripitjada. Observo que Catalunya és molt més diversa culturalment i de maneres de viure, i també molt més desigual socialment i econòmica del que creiem. I aquest desfocament és particularment accentuat entre la gent que remena les cireres: el món de la cultura, la intel·lectualitat, la política i el poder econòmic, que es pensen que tothom viu i entén el món d’una manera semblant a com ho fan ells. És completament fals. A Catalunya hi ha grans desigualtats socials que fan que molta gent visqui molt indignament mentre es generen enormes beneficis econòmics. I també som un país on han arribat moltes cultures que potser no acaben d’interrelacionar-se el que seria necessari, però la vida brolla i ho va portant malgrat que el país “oficial” visqui d’esquenes a aquesta multiculturalitat. Cal ser conscient que, per exemple, Barcelona té un potentíssim atractiu per ser un calidoscopi de cultures i de les infinites possibilitats creatives, econòmiques i vitals que això genera. Faríem bé de mirar de cara la nostra societat i començar a fer país d’una altra manera: corregint les desigualtats socials, obligant els empresaris a dignificar les feines, invertint moltíssim més en educació, formació i programes socials d’assistència i enfortiment comunitari, és a dir, prenent-se molt seriosament l’objectiu de fer que els més desfavorits trobin possibilitats de desenvolupar-se de manera que tinguin, ells també, un lloc polític en aquesta societat. Així mateix, seria més sa i intel·ligent acollir amb els braços oberts totes persones que han vingut a conviure amb nosaltres, amb les seves maneres de fer i sentir, amb el sentiment que és un privilegi i un veritable enriquiment (penseu en la pobresa d’oportunitats dels països que són visitats per ben poca gent perquè, pel motiu que sigui, resulten poc atractius...), i això pot anar de bracet amb la potenciació sense complexes de la llengua i la cultura catalana que és el tresor que ens toca cuidar i mantenir a nosaltres en un món de milers de cultures cadascuna amb la seva bellesa i cosmovisió particular. No hem de tenir por de redescobrir Catalunya perquè no la farem més feble, sinó tot el contrari, més forta, dinàmica i real.

(Carta 182)

Publicada com a mínim a: El Punt, El País

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada