30 d’agost de 2007

NECESSITEM UN MICHAEL MOORE

El 2004, davant la contesa electoral entre Bush i Gore, Michael Moore va treure el documental Fahrenheit 9/11 on llançava una duríssima crítica contra l’administració Bush, intentant fer guanyador a Gore. Com tothom sap, sobretot els afganesos i els iraquians, va guanyar Bush. Fahrenheit 9/11 va fer molt de calaix però el seu efecte no va ser l’esperat perquè només va reforçar l’aversió a Bush entre els votants demòcrates prou ideologitzats per anar a veure un documental. Els indecisos no van anar-hi, i els republicans encara menys. Quan s’acosta una nova elecció presidencial, Moore torna a la càrrega, però sembla que aquest cop amb més estratègia. A Sicko critica el privatitzat sistema sanitari nordamericà que deixa sense atenció mèdica a 45 milions de persones en el país més ric del món. En els crèdits del film hi surt l’adreça d’una web on es donen idees perquè l’espectador pugui passar a l’acció: es demana que, qui hagi tingut algun problema amb el sistema sanitari pel fet de ser privatitzat, ho gravi en vídeo i ho pengi a un apartat especial del més famós portal de vídeos. És de preveure que s’hi penjaran milers de queixes que, d’altra manera, ningú hauria conegut. Aquest cop, Moore no pretén influir a tot l’espectre de votants a favor d’un candidat, sinó que pretén col·locar el tema de la sanitat pública a les primàries del partit Demòcrata. Moore ha llançat mediàticament el repte que els candidats demòcrates visitin el portal de vídeos i es pronunciïn sobre què pensen fer al respecte si surten elegits a les primàries. Aquí dèiem: “A EEUU una persona sense assegurança mèdica pot morir al carrer perquè ningú es vulgui fer càrrec de les seves despeses hospitalàries”, en canvi, allí no se’n parlava ni als mitjans de comunicació, ni en els debats polítics, ja que tant republicans com demòcrates estan a favor de la situació actual per conservadorisme neoliberal o perquè les asseguradores els tenen ben untats. Llavors aconseguir que sigui tema de debat públic és un gran èxit. Aquí ens passa el mateix: havent d’escollir entre el PP i el PSOE, molta gent es decanta pels socialistes, però ens faria falta un Moore que fes aflorar debats dins del PSOE i dels seus votants per afavorir corrents interns que s’oposessin a vergonyants polítiques que el seu partit impulsa: augment de la despesa militar, rebaixes dels impostos beneficiant als més rics, política laboral a favor dels empresaris, per citar-ne algunes de greus, i que això fes girar al PSOE i als altres partits d’”esquerres” cap a polítiques veritablement compromeses amb els més desfavorits sense por de portar la contrària als interessos del poder econòmic.

(Carta 181)

Publicat com a mínim a: Diari de Tarragona (aparegut com a article), 20 Minutos Alacant, La Opinión de Málaga, Presència, El Triangle.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada