27 d’agost de 2007

REFLEXIONS ESTIUENQUES

L’estiu és un moment privilegiat per llegir, reflexionar i poder redireccionar el nostre caminar individual o col·lectiu. Li he llegit al sociòleg alemany Ulrick Beck la següent frase: “En el nostre temps intentem buscar respostes biogràfiques a problemes sistèmics”, que jo m’he traduït com “davant de problemes als que hauríem de buscar una solució estructural, perquè ens afecten a tots, cadascú busca la seva solució personal”. Per exemple, en el món laboral, constatem que hi ha un atur estructural que no desapareix malgrat la creixent precarització laboral que se’ns va vendre que facilitaria que els empresaris aconseguissin l’ocupació total i, en comptes d’entendre que aquest atur no desapareixerà mai perquè forma part del sistema i que cal un altre tipus de solucions a l’hora d’organitzar el treball en la societat, el que estem fent és dir que la “solució” és estar més formats per poder accedir a una feina, quan això, l’únic que fa és que, havent-hi pocs llocs de treball, el que està més preparat és contractat en detriment del que ho està menys. Igualment, en el cas abusiu de l’habitatge, mirem de tenir sort a nivell personal: trobar un preu de lloguer o de compra no exhorbitat, aconseguir un bon préstec, etc... sense adonar-nos que el problema no és nostre sinó social, i que en la mesura que cadascú busca la seva sort, això juga com a factor de desunió que dificulta la possibilitat de trobar solucions col·lectives. En el cas de l’habitatge, les manifestacions de l’assemblea “V de Vivenda” han produït una petita revolució al posar en evidència que el problema és estructural, i d’aquí se n’ha seguit que els mitjans de comunicació en parlessin abastament i això ha tingut dos efectes: primer que els polítics se sentissin obligats a mostrar-se preocupats i predisposats a buscar solucions, i segon i més important, que s’hagi registrat a les enquestes que l’opinió pública veu el preu de l’habitatge com a problema principal, malgrat portar anys patint-lo sense atinar a assenyalar-lo en les esmentades enquestes en detriment del terrorisme, la inseguretat ciutadana,... Aquesta manera d’afrontar problemes col·lectiu amb el “salvi’s qui pugui” ens dóna una mostra de fins a quin punt de desintegració comunitària hem arribat.

(Carta 180)

Publicat com a mínim a: El Punt, La Tribuna de Albacete, setmanari La Directa
, El Dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada