Avui dia s’insiteix molt que els ciutadans participin a les eleccions i que no s’abstinguin. I malgrat tot l’abstenció és força alta. Paral·lelament, s’apunta la necessitat que els ciutadans participin en la col·lectivitat per fer més robusta la societat i el teixit associatiu. Alguna gent fa una síntesi entre totes dues demandes i somnia amb una democràcia més participativa que incorpori fórmules per tal que els ciutadans puguin donar la seva opinió en múltiples qüestions i que, fins i tot, puguin arribar a prendre decisions polítiques col·lectivament.
Però això no és un engranatge que comenci a funcionar pel sol fet que algunes administracions ho intentin implementar (i hi ha molts motius per dubtar d’aquesta voluntat...), ja que no es fàcil aconseguir que persones que mai han dedicat un temps a la comunitat tinguin la motivació suficient per incloure-ho dins de la seva vida, amb la dedicació horària, de preocupacions addicionals i de recursos personals i grupals necessaris per portar-ho a terme.
Segurament els ciutadans formats en la dictadura o inicis de la democràcia no han tingut una socialització dins d’aquests paràmetres i inquietuds, i el món en el que s’han trobat i, fins i tot, el que han construït: famílies, centres educatius, àmbits laborals i socials, etc... s’han acabat configurant, en general, amb un biaix força jeràrquic i poc democràtic, de manera que haurem d’avançar com puguem amb el que tenim.
Però la pregunta és... estem formant els adults del futur per a un avanç significatiu en la participació política? O estem prolongant, en bona part, un model educatiu que ensenya a deixar-se governar pels que ostenten el poder (els professors, o més endavant els polítics) més que no pas a participar del govern de la cosa comuna?
Però això no és un engranatge que comenci a funcionar pel sol fet que algunes administracions ho intentin implementar (i hi ha molts motius per dubtar d’aquesta voluntat...), ja que no es fàcil aconseguir que persones que mai han dedicat un temps a la comunitat tinguin la motivació suficient per incloure-ho dins de la seva vida, amb la dedicació horària, de preocupacions addicionals i de recursos personals i grupals necessaris per portar-ho a terme.
Segurament els ciutadans formats en la dictadura o inicis de la democràcia no han tingut una socialització dins d’aquests paràmetres i inquietuds, i el món en el que s’han trobat i, fins i tot, el que han construït: famílies, centres educatius, àmbits laborals i socials, etc... s’han acabat configurant, en general, amb un biaix força jeràrquic i poc democràtic, de manera que haurem d’avançar com puguem amb el que tenim.
Però la pregunta és... estem formant els adults del futur per a un avanç significatiu en la participació política? O estem prolongant, en bona part, un model educatiu que ensenya a deixar-se governar pels que ostenten el poder (els professors, o més endavant els polítics) més que no pas a participar del govern de la cosa comuna?
(Carta 179)
Publicat com a mínim a: La Opinión de Málaga, Diario de Noticias de Navarra, Diario de Noticias de Álava, El Dia, El Correo Digital, Estrella Digital, El Faro de Cartagena, Canarias Ahora, Publico, El Temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada