21 d’agost de 2007

LA JOVENTUT

Només es parla dels i les joves quan hi ha hagut algun problema. Per això avui volia parlar-ne sense cap motiu aparent. He observat que molts adults generalitzen dient que els joves són individualistes, no tenen valors i passen de tot. Gràcies a un treball d’investigació, he tingut l’oportunitat de poder preguntar a joves i he comprovat que sí observen el món, sí tenen la seva mirada, i sí busquen una integració -gens fàcil- en el món dels adults, malgrat que sovint no se’ls reconeix com a interlocutors ni com a subjectes de ple dret. No cal dir que el món en el que s’han forjat és molt diferent del que vam viure nosaltres, i per força les seves actituds difereixen de les nostres. És un món on la televisió és gairebé l’única generadora d’opinió pública, amb una publicitat que incita l’hiperconsumisme des de la immediatesa, una cultura de l’esforç clarament a la baixa i unes noves tecnologies que creen escenaris molt canviants i amb accés a tot tipus de continguts... però al mateix temps s’han criat en una societat més respectuosa que mai envers la diversitat de valors i de formes de vida, amb una multiculturalitat evident, amb educació universalitzada, amb una important potenciació dels valors de solidaritat feta tant des de l’escola com des de la societat civil organitzada, i una vivència dels valors democràtics que permet la discrepància, la dissidència i un creixement individualitzat de la pròpia personalitat. A partir de tot això he pogut observar que, en línies generals, són solidaris, antimilitaristes i volen que hi hagi justícia social i econòmica, però també he vist que perceben aquest sistema econòmic com l’únic possible i se’ls fa invisible a l’hora d’apuntar qui causa els mals del món, per acabar centrant totes les responsabilitats en la classe política. Davant de la pregunta de si veuen útil participar en manifestacions, responen que ho tornarien a fer per dret a la pataleta, però pensen que serveix de ben poc perquè ens vam manifestar contra la guerra d’Iraq i no la vam poder aturar. No vam saber comunicar-los que les manifestacions van obligar el nou president del govern a retirar les tropes espanyoles d’Iraq. Si no sabem celebrar amb la societat els èxits de les mobilitzacions, acabarem concloent que les mobilitzacions no tenen èxit.

(Carta 178)

Publicat com a mínim a: El Punt, Avui, el3.org, La Información d'Alacant.

8 comentaris:

  1. Bons articles!
    El que falta als joves són horitzons.
    Sóc jove i veig que al meu voltant hi ha poca esperança,una resignació a viure el que es pugui i ser feliç. També cal dir que la dels nostres pares era la generació que volia canviar el món i s'ha acabat rendint al present. Espero que mai passi això amb les poques persones (joves) que encara creiem que un altre món és possible, o si més no, necessari.

    Salut.

    ResponElimina
  2. Hola Jordi,

    M'agrada especialment aquesta carta. Crec que tothom critica al joves i ningú els escolta. Qué bé que ho hages fet i que ens arribe la seua veu.

    Noelia

    ResponElimina
  3. Caram, Noelia, t'estàs llegint les cartes de veritat! Moltes gràcies pels teus comentaris. Sí, malgrat ser llavors professor i estar tot el dia amb joves, em va omplir molt donar la paraula als joves i escoltar-los. I tot i que en fer-ho ja esperava alguna cosa, em van sorprendre molt positivament. M'agrada veure que ets profe i que també confies en els joves. Veig a tants professors queixar-se dels alumnes... Jordi

    ResponElimina
  4. Hola Jordi,

    Sí, vaig llegint... i en la majoria de coses pense com tu. El que m'agradaria molt és veure el reportatge de "els joves davant del món". He intentat entrar en la pàgina de Tranformafilms i no he pogut. T'agrairia que si saps on el puc trobar m'ho digueres.

    Noelia

    ResponElimina
  5. Em fa curiositat en quins temes no penses com jo. Bé, doncs sí, la pàgina transformaFilms no està disponible i no ho estarà en un temps... Si vols el documental te l'hauria de deixar jo. Jordi

    ResponElimina
  6. Je, je. És més incòmode dir en què no pense com tu. Per ara no he llegit ni la meitat de les teues cartes, però en algunes parles de nacionalisme. Jo no em sento ni catalana ni espanyola. Tots els anys els meus alumnes em pregunten si sóc dels Països Catalans. I jo conteste: "jo sóc d'on compre el pa". No m'importa en absolut que es trenque la unitat d'Espanya però crec que afegir fronteres és dolent per a la gent. Quin avantatge tindria la existència dels Països Catalans?
    Tampoc veig com tu el plurilingüisme. A mi m'agradaria que parlarem tots la mateixa llengua. Podriem viure en altres països (per necessitat o per voluntat) sense tenir que aprendre un nou idioma i entendre totes les cançons del món. Em semblaria perfecte que aquesta llengüa fora el català, però si és l'anglès (sóc realista) tampoc m'importa. Jo crec que les persones parlem llengües diferents perque estem separades.

    En quant al documental, no sé com me'l podries deixar. Estic a València perque se m'ha acabat la última substitució. Esperem que s'arregle aviat la pàgina web. Si no quan torne a Barna, si et ve bé, em puc passar pel teu cole i me'l deixes.

    Una abraçada:

    Noelia

    ResponElimina
  7. Jajaja, per què ha de ser més incòmode dir en què no penses com jo? Em sembla molt bé el que dius, però parlant crec que et sabria explicar la meva postura i qüestionar-te algunes coses com això de posar barreres entre les persones, fronteres, etc..., ja veuries com la meva postura no és gens radical, sinó molt tranquil·la i estaríem bastant d'acord. No em sento nacionalista, com dius, em sento català i prou. I igual amb la llengua, ara per web no veig com explicar-t'ho... Però bueno, llegint les cartes també es pot anar veient em sembla... Llegeix-les sense el filtre de "el Jordi sembla nacionalista".
    Bé, i pel que fa al documental, si vius a València i no puges a Barcelona cap dia, llavors hauràs d'esperar que TransformaFilms torni a estar activa i que pengi el docu. Potser en uns mesets ja es pot.
    Vinga, una abraçada.
    Jordi

    ResponElimina
  8. Hola Jordi!

    Vale...intentaré llegir sense prejudicis. I com veig que no t'enfades, si alguna cosa no m'agrada també t'ho diré. És més divertit. Aquestes dies no llegiré molt perque tinc prompte un examen però quan s'acabe tindré temps.

    Besets:

    Noelia

    ResponElimina