LA JOVENTUT

Només es parla dels i les joves quan hi ha hagut algun problema. Per això avui volia parlar-ne sense cap motiu aparent. He observat que molts adults generalitzen dient que els joves són individualistes, no tenen valors i passen de tot. Gràcies a un treball d’investigació, he tingut l’oportunitat de poder preguntar a joves i he comprovat que sí observen el món, sí tenen la seva mirada, i sí busquen una integració -gens fàcil- en el món dels adults, malgrat que sovint no se’ls reconeix com a interlocutors ni com a subjectes de ple dret. No cal dir que el món en el que s’han forjat és molt diferent del que vam viure nosaltres, i per força les seves actituds difereixen de les nostres. És un món on la televisió és gairebé l’única generadora d’opinió pública, amb una publicitat que incita l’hiperconsumisme des de la immediatesa, una cultura de l’esforç clarament a la baixa i unes noves tecnologies que creen escenaris molt canviants i amb accés a tot tipus de continguts... però al mateix temps s’han criat en una societat més respectuosa que mai envers la diversitat de valors i de formes de vida, amb una multiculturalitat evident, amb educació universalitzada, amb una important potenciació dels valors de solidaritat feta tant des de l’escola com des de la societat civil organitzada, i una vivència dels valors democràtics que permet la discrepància, la dissidència i un creixement individualitzat de la pròpia personalitat. A partir de tot això he pogut observar que, en línies generals, són solidaris, antimilitaristes i volen que hi hagi justícia social i econòmica, però també he vist que perceben aquest sistema econòmic com l’únic possible i se’ls fa invisible a l’hora d’apuntar qui causa els mals del món, per acabar centrant totes les responsabilitats en la classe política. Davant de la pregunta de si veuen útil participar en manifestacions, responen que ho tornarien a fer per dret a la pataleta, però pensen que serveix de ben poc perquè ens vam manifestar contra la guerra d’Iraq i no la vam poder aturar. No vam saber comunicar-los que les manifestacions van obligar el nou president del govern a retirar les tropes espanyoles d’Iraq. Si no sabem celebrar amb la societat els èxits de les mobilitzacions, acabarem concloent que les mobilitzacions no tenen èxit.

(Carta 178)

Publicat com a mínim a: El Punt, Avui, el3.org, La Información d'Alacant.