14 d’abril del 2007

ESTEM LLUNY DEL FRANQUISME?

El franquisme va deixar-nos la monarquia, un signe anacrònic del passat que persisteix tot i ser incoherent amb el "tots iguals davant la llei" de la democràcia. Per altra banda, el franquisme també ens va llegar una dreta que no té res a veure amb les dretes democràtiques europees. A Alemanya seria inconcebible que hi hagués carrers o places Adolf Hitler, ni tampoc una Fundació Adolf Hitler, cosa que sí passa aquí amb Francisco Franco, perquè aquí el franquisme no ha quedat unànimament assenyalat com a règim genocida i sempre es ven la falsa cançoneta que hi va haver excessos als dos bàndols. Cosa que és mentida perquè no van ser només els excessos, ni les morts en guerra, ni tan sols l'aixecament contra un govern elegit democràticament, sinó que, acabada la guerra i durant quaranta anys, es va practicar un genocidi sistemàtic i implacable. S'estimen uns 100.000 morts de repressió al marge de la guerra! Res a envejar, per exemple, a la junta militar argentina (uns 30.000 morts) o a Pinochet (uns 3.500).


Per tant, el Partit Popular és un partit legalitzat dins del sistema polític vigent però, en ser l'hereu directe del franquisme, no podem dir que sigui democràtic perquè no parteix de valors democràtics. Hi ha gent que apunta amb encert que se'l podria il·legalitzar amb la llei de partits donat que no condemna la violència practicada per la dictadura. De totes maneres, que mitja Espanya els voti no vol dir que mitja Espanya sigui franquista de soca arrel, sinó que indica que la transició espanyola no va poder jutjar ni desarticular l'entramat franquista, de manera que juga al seu favor aquesta ambigüitat històrica i, sobretot, disposen de tot l'arsenal econòmic, financer i mediàtic que van forjar durant la dictadura i que els permet atreure sectors de la societat mitjançant la por (trencament d'Espanya, terrorisme, Estatut català, inseguretat ciutadana, immigració...).


I és dramàtic, perquè no permet passar pàgina, que de resultes de la pressió dels populars el PSOE actui com a hostatge de discursos franquistes, espantat i justificant-se continuament, enlloc d'actuar amb un criteri desacomplexat i modern respecte a temes com la memòria històrica, la solució política al conflicte basc, la defensa d'un Estat plural,... tal i com sí ho va fer, al principi, amb la retirada de les tropes espanyoles d'Irac o amb la legalització del matrimoni homosexual...


(Carta 160)

Publicat com a mínim a: La Vanguardia Digital, La Malla.net, Estrella Digital, Deia, L'Independent de Gràcia, L'independent de Sant Adrià (aparegut com a article d'opinió)


2 comentaris:

  1. Hola,
    no sabia a dónde enviarla, por si la quieres colgar.

    Envia la teva adhesió a cartahereu@moviments.net

    Carta oberta a Jordi Hereu

    En defensa dels centres socials autogestionats, per un ús social de la ciutat,
    Aturem la criminalització de la okupació

    Barcelona és ja una ciutat més acollidora pels negocis i els turistes que pels seus habitants. Mentre el malestar social creix, som espectadors del gir a la dreta de la política municipal. Ara fa poc més d’un any, arribà l’ordenança del civisme i, en els darrers mesos hem vist com es generava des de mitjans i institucions un clima d’alarma social envers les okupacions.

    Davant d’això, les persones, col·lectius i entitats sotasignants volem recordar que:

    1.- En els darrers anys han estat molt nombroses les associacions que han hagut de tancar les portes com a conseqüència dels preus actuals dels locals que històricament han ocupat. Alhora, els centres socials okupats han suposat una alternativa emergent a aquest rodet. Han establert noves formes d’espressió cultural, social i política, reflex de les noves formes de fer política, imprescindibles per l’avanç de qualsevol societat. Davant aquesta alternativa real, les adminstracions només han reaccionat com anys enrere es fèu amb els sindicats obrers, reprimint-los i criminalitzant-los.

    2.- A la ciutat de Barcelona trobem més de 80.000 habitatges buits, que garantitzen el funcionament de l’aparell especulatiu. A més, els preus s’han triplicat mentre que la major part de la població té salaris de 1000 euros o menys, i cada vegada l’endeutament de les famílies en hipoteques és major. L’espiral de precarització de la major part de la població és un fet inapelable i, en conseqüència, s’estableixen noves formes de vincle i expressió social. En aquest context no se’ns ha de fer estrany que moltes persones facin efectiu, de forma directa, un dret vulnerat sistemàticament com és el de l’habitatge digne.

    3.- L’Ajuntament va iniciar, amb l’ordenança del civisme, una ofensiva contra l’ús social de l’espai públic, amb la pretensió de limitar-lo a un espai de trànsit però no de relació social. Els centres socials okupats no han escapat d’aquesta ofensiva doncs es plantegen en si mateixos com una extensió de l’espai públic i comú, on es pretén trencar amb la mercantilització de l’espai i el temps al que ens estem veient avocats.

    4.- La gran majoria de les okupacions ataca precisament l’ús antisocial d’espais abandonats per grans propietaris i aboga per la seva socialització. Les administracions i molts mitjans de comunicació han contraposat als i les okupes amb el o la petita propietària o l’hipotecat, quan la diferència real es dona entre qui utilitza els espais per a viure-hi i qui els empra per fer negoci. Tot i així, assistim a pretensions per part del consistori municipal d’aprovar els desallotjaments express, a banda de la criminalització de les okupacions. Lluny d’afrontar l’arrel el problema, l’Ajuntament busca reformes en el codi civil i en el penal contra l’ús social del espais abandonats.

    Per tot això, fem una crida a aturar el gir conservador i reaccionari en el que es troba la política municipal. La ciutat té molts reptes, però la resolució dels mateixos no passa per una resposta policial o judicial. Els centres socials okupats d’avui recullen la millor tradició dels ateneus de barri i de les lluites populars, essent espais de creació política i cultural. No matem una de les moltes arrels d’una Barcelona rebel, viva i popular que moltes encara estimem.


    Segell o signatura de l’entitat:

    ResponElimina
  2. Carta al director publicada a L'independent de Gràcia en resposta a la meva carta:

    11 de maig de 2007
    Obsessió amb el passat

    En relació a la carta publicada a L’Independent 202 sota el nom Lluny del franquisme, Jordi Oriola, m’agradaria recordar-te que l’essència de la democràcia és la diversitat d’opinions i poder fer una defensa de les teves pròpies idees sense ser represaliat, sempre dins la llei. Això a la teva carta (escrita en un to d’odi visceral) ho he trobat a
    faltar. Em sorprèn la teva petició de fer fora del sistema democràtic a un partit que representa 10 milions d’espanyols, el 42% dels membres del Congrés dels Diputats i el 49% del Senat. Si veritablement defenses la democràcia, la teva afirmació és una gran bajanada sense arguments. Si ens posem a buscar motius històrics per il.legalitzar partits, podem veure que el PSOE va promoure la revolta dels miners d’Astúries l’any 1934 perquè no li agradava que governés el centredreta a Espanya de mans del CEDA (tenia el doble d’escons que els partits d’esquerra). També el PSOE com a tal va participar durant la Guerra civil en la repressió a les presons i les txeques. I els nexes d’unió que hi havia entre ERC i Terra Lliure són prou coneguts per tots. No vull fer d’aquests exemples cap crítica, i molt menys demanar il.legalitzacions, el que vull reflectir és que estar contínuament remenant el passat ens impedeix gaudir el present i millorar el futur. Aquesta eterna lluita de la memòria històrica no porta enlloc, ens hem de preocupar pels problemes d’avui, que en són molts, i no crear-ne de nous.

    Miguel Raposo, membre del PP de Gràcia

    ResponElimina