tag:blogger.com,1999:blog-4620195401608297800.post6908366014263833833..comments2024-03-14T00:12:20.125-07:00Comments on Els articles d'en Jordi: ESTEM LLUNY DEL FRANQUISME?Jordi Oriola i Folchhttp://www.blogger.com/profile/04839982066158454993noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-4620195401608297800.post-41419173459919589042007-05-12T12:17:00.000-07:002007-05-12T12:17:00.000-07:00Carta al director publicada a L'independent de Grà...Carta al director publicada a L'independent de Gràcia en resposta a la meva carta:<BR/><BR/>11 de maig de 2007<BR/>Obsessió amb el passat<BR/><BR/>En relació a la carta publicada a L’Independent 202 sota el nom Lluny del franquisme, Jordi Oriola, m’agradaria recordar-te que l’essència de la democràcia és la diversitat d’opinions i poder fer una defensa de les teves pròpies idees sense ser represaliat, sempre dins la llei. Això a la teva carta (escrita en un to d’odi visceral) ho he trobat a<BR/>faltar. Em sorprèn la teva petició de fer fora del sistema democràtic a un partit que representa 10 milions d’espanyols, el 42% dels membres del Congrés dels Diputats i el 49% del Senat. Si veritablement defenses la democràcia, la teva afirmació és una gran bajanada sense arguments. Si ens posem a buscar motius històrics per il.legalitzar partits, podem veure que el PSOE va promoure la revolta dels miners d’Astúries l’any 1934 perquè no li agradava que governés el centredreta a Espanya de mans del CEDA (tenia el doble d’escons que els partits d’esquerra). També el PSOE com a tal va participar durant la Guerra civil en la repressió a les presons i les txeques. I els nexes d’unió que hi havia entre ERC i Terra Lliure són prou coneguts per tots. No vull fer d’aquests exemples cap crítica, i molt menys demanar il.legalitzacions, el que vull reflectir és que estar contínuament remenant el passat ens impedeix gaudir el present i millorar el futur. Aquesta eterna lluita de la memòria històrica no porta enlloc, ens hem de preocupar pels problemes d’avui, que en són molts, i no crear-ne de nous. <BR/><BR/>Miguel Raposo, membre del PP de GràciaJordi Oriola i Folchhttps://www.blogger.com/profile/04839982066158454993noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4620195401608297800.post-11268452497676129732007-04-18T07:04:00.000-07:002007-04-18T07:04:00.000-07:00Hola, no sabia a dónde enviarla, por si la quieres...Hola, <BR/>no sabia a dónde enviarla, por si la quieres colgar. <BR/><BR/>Envia la teva adhesió a cartahereu@moviments.net<BR/><BR/>Carta oberta a Jordi Hereu<BR/><BR/>En defensa dels centres socials autogestionats, per un ús social de la ciutat,<BR/>Aturem la criminalització de la okupació<BR/><BR/>Barcelona és ja una ciutat més acollidora pels negocis i els turistes que pels seus habitants. Mentre el malestar social creix, som espectadors del gir a la dreta de la política municipal. Ara fa poc més dun any, arribà lordenança del civisme i, en els darrers mesos hem vist com es generava des de mitjans i institucions un clima dalarma social envers les okupacions.<BR/><BR/>Davant daixò, les persones, col·lectius i entitats sotasignants volem recordar que:<BR/><BR/>1.- En els darrers anys han estat molt nombroses les associacions que han hagut de tancar les portes com a conseqüència dels preus actuals dels locals que històricament han ocupat. Alhora, els centres socials okupats han suposat una alternativa emergent a aquest rodet. Han establert noves formes despressió cultural, social i política, reflex de les noves formes de fer política, imprescindibles per lavanç de qualsevol societat. Davant aquesta alternativa real, les adminstracions només han reaccionat com anys enrere es fèu amb els sindicats obrers, reprimint-los i criminalitzant-los.<BR/><BR/>2.- A la ciutat de Barcelona trobem més de 80.000 habitatges buits, que garantitzen el funcionament de laparell especulatiu. A més, els preus shan triplicat mentre que la major part de la població té salaris de 1000 euros o menys, i cada vegada lendeutament de les famílies en hipoteques és major. Lespiral de precarització de la major part de la població és un fet inapelable i, en conseqüència, sestableixen noves formes de vincle i expressió social. En aquest context no sens ha de fer estrany que moltes persones facin efectiu, de forma directa, un dret vulnerat sistemàticament com és el de lhabitatge digne.<BR/><BR/>3.- LAjuntament va iniciar, amb lordenança del civisme, una ofensiva contra lús social de lespai públic, amb la pretensió de limitar-lo a un espai de trànsit però no de relació social. Els centres socials okupats no han escapat daquesta ofensiva doncs es plantegen en si mateixos com una extensió de lespai públic i comú, on es pretén trencar amb la mercantilització de lespai i el temps al que ens estem veient avocats.<BR/><BR/>4.- La gran majoria de les okupacions ataca precisament lús antisocial despais abandonats per grans propietaris i aboga per la seva socialització. Les administracions i molts mitjans de comunicació han contraposat als i les okupes amb el o la petita propietària o lhipotecat, quan la diferència real es dona entre qui utilitza els espais per a viure-hi i qui els empra per fer negoci. Tot i així, assistim a pretensions per part del consistori municipal daprovar els desallotjaments express, a banda de la criminalització de les okupacions. Lluny dafrontar larrel el problema, lAjuntament busca reformes en el codi civil i en el penal contra lús social del espais abandonats.<BR/><BR/>Per tot això, fem una crida a aturar el gir conservador i reaccionari en el que es troba la política municipal. La ciutat té molts reptes, però la resolució dels mateixos no passa per una resposta policial o judicial. Els centres socials okupats davui recullen la millor tradició dels ateneus de barri i de les lluites populars, essent espais de creació política i cultural. No matem una de les moltes arrels duna Barcelona rebel, viva i popular que moltes encara estimem.<BR/><BR/><BR/>Segell o signatura de lentitat:Anonymousnoreply@blogger.com