El 1972 l’Estat espanyol va contraure el compromís de dedicar cada any el 0,7% del seu Producte Interior Brut (PIB) a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) per als països empobrits. Durant aquests trenta-cinc anys mai ha passat del 0,3% i enguany seran 2.500 milions d’euros (0,27% del PIB). Per altra banda, des de 1986, l’Estat espanyol ha percebut més de 120.000 milions d’euros en fons de cohesió europeus i, en els últims anys, ha rebut 8.900 milions d’euros anuals (1% del PIB). La comparació parla per si sola. En contra del que ens diuen, els diferents governs espanyols no s’han significat per la seva solidaritat, mentre que sí que han exigit que els altres ho fossin amb ells. A més tinguem en compte que el 20% de l’AOD és deute extern cancel·lat (cosa necessària però que s’hauria de comptar a part perquè no són diners que arribin a aquest països). I pel que fa a la qualitat d’aquesta ajuda: només un 17% es dedica a serveis socials bàsics, i un 10% són crèdits (que augmenten el seu deute extern) que el país empobrit està obligat a gastar comprant productes espanyols, és a dir, és una estratègia per ajudar les empreses espanyoles a obrir mercats més que no pas un mecanisme de compensació. A pesar d’això, podem dir que el camí endegat per l’actual govern està en la bona línia, però fa falta encara massa qualitat i quantitat en l’ajuda (estem els cinquens per la cua dels vint-i-dos països més rics). I en relació a això: ¿Com pot ser que la redistribució de recursos a nivell mundial quedi en mans de la voluntat de cada país? ¿Us imagineu que cada estat europeu pagués el que li dictés la consciència? ¿O que cada ciutadà pagués els impostos que volgués en funció dels seus sentiments envers la comunitat? Els impostos són obligatoris sota pena de multa. Els fons de cohesió s’han decidit en comú però també han estat obligatoris. Cal considerar l’AOD no com una “ajuda” sinó com un “fons de cohesió mundial” i que els estats donin poder a l’ONU per recaptar impostos segons la riquesa de cada país i invertir-los amb criteris socials i amb vigilància per part de la societat civil.
(Carta 158)
Publicat com a mínim a: Canalsolidari.org, Malla.net, El Punt, El País, Diario Palentino, Deia, Setmanari Directa
