NO AL PLA DE PENSIONS PRIVAT PER A FUNCIONARIS

El Govern central pretenia que el sou dels funcionaris augmentés menys que el cost de la vida. Davant de les protestes sindicals, la "solució" per part de l'Estat, acceptada pels sindicats majoritaris, ha estat donar-nos el sou que pretenien però "a canvi" obrir-nos un pla de pensions privat i dipositar-hi la diferència amb el que ens haurien de pagar! D'aquesta manera diuen que igualment cobrarem els diners, però en diferit, i a més tindrem un pla de pensions privat, cosa que alguns treballadors veuen com una seguretat enfront d'unes pensions públiques que han estat intencionalment desacreditades, quan estudis rigorosos asseguren que les pensions públiques no perillen ans el contrari. L’Administració no obliga els funcionaris a acceptar aquest pla de pensions, però en cas de no fer-ho, aquests diners no els percebran de cap manera, de manera que la gran majoria s'hi ha acollit. Teòricament ha estat un èxit... Però al nostre institut d'ensenyament secundari més del 50% de la plantilla recolza una recollida de signatures per demanar al tripartit que, qui no vulgui el pla de pensions, pugui cobrar aquesta part del seu sou directament, i demanem als sindicats que reclamin aquest dret per qualsevol via legal: “el dret a decidir sobre els diners que hem guanyat amb el nostre treball”. Alguns sindicats ha signat l'acord i reben sucosos beneficis pel fet de formar part del Consell d'Administració del Fons de Pensions, però creiem que els treballadors que no volem aquests vents neoliberals tenim el dret a no dipositar, durant una pila d’anys, els nostres diners a La Caixa, gestora del fons, donat que no sabem en quin tipus de negocis els invertiran, sovint en operacions altament especulatives. I sobretot perquè pensem que introduir aquests plans de pensions privats pot acabar essent l'argument per desmuntar els plans de pensions públics que garanteixen uns drets mínims dels quals els governs no es poden desentendre, doncs forma part de la cultura dels drets socials que tants anys, esforços i morts en ha costat d’aconseguir.

(Carta 127)

Publicat com a mínim a: 29-05-2006 El Punt, La Voz de Lanzarote, Metro Directe