ELS PARTITS SEGONS "EL PAIS"

L'editorial de El País del 30 d'abril és molt reveladora d'una percepció que moltes persones d'esquerres m'han anat comentant, amb decepció, respecte a aquest diari. A l'editorial s'hi llegeix una esperable censura a l'oposició d'ERC en el referèndum estatutari però, més enllà de les posicions particulars de cadascú respecte a aquest tema, el més il·lustrador són els motius que s'esgrimeixen respecte a com hauria d'actuar correctament un partit.

Per a ells un partit ha de ser 'responsable' fent cas de 'les percepcions socials' (del que sembla que opina la gent, cosa que costa de diferenciar del que són els discursos oficials dels mitjans de comunicació) i no pas fent cas d'una ideologia, ja que això ho qualifiquen d''utòpic' i de 'radical'. I no sembla que ho diguin com un esforç per escoltar vertaderament a les persones, cosa que seria molt lloable, sinó que dóna la impressió que els preocupi més que res l'aprovació social, com qui està venent un producte. Per tant, un partit no ha de tenir una personalitat i una ideologia en base a la qual decidir, perquè això té el risc de ser censurat a les urnes (no era això la democràcia electoral?), sinó que sembla que un partit, a part dels interessos que cadascun òbviament té, ha de ser prou voluble per intuir què queda millor defensar en l'estat d'opinió conformat pels mitjans de comunicació, per aconseguir el més important: 'créixer' electoralment.

I per suposat, segons El País, un partit no ha de ser assembleari sinó dirigista. Perquè l'assemblea 'tenalla' a la direcció del partit, és a dir que fa més difícil la presa de decisions (sobretot en el cas que la gent no combregui amb l'opció que pogués tenir la direcció), però és de sentit comú que l'actitud democràtica de respectar el poder de la gent sempre fa més complexa la presa de decisions, tot i que obliden un detall important i és que malgrat allargar els processos, també legitima i enforteix les decisions a les que s'arriba de manera conjunta.

Aquesta opció per partits d'estètica d'esquerres que aconsegueixin "conduir" a la gent i no a la inversa, és el motiu pel qual El País mai no ha tingut en bona consideració als moviments socials, ja que posem sobre la taula el model assembleari com a aportació democràtica. Els molesta la nostra interpel·lació al sistema imperant. Prefereixen ignorar-nos mediàticament en un intent de minimitzar-nos. El que passa és que el poder mediàtic no ho és tot i potser les necessitats històriques d'unes democràcies representatives que es comencen a estancar també hi poden tenir alguna cosa a dir.

(Carta 128)

Publicat com a mínim a: La Voz de Lanzarote, El3 Sants,