Els mitjans de comunicació il·luminen temes i els converteixen sobtadament en notícia malgrat les preocupacions ciutadanes vagin per un altre cantó. És una de les curioses particularitats del sistema tal i com el tenim muntat. Ara apunten que cal parlar dels dos anys de legislatura de Rodríguez Zapatero. Bé, mosseguem l'esquer i entrem al tema. Es fa difícil de fer una avaluació objectiva de la tasca de l'actual govern socialista, bàsicament per dos motius que, precisament, no tenen a veure amb el seu partit sinó amb el seu rival polític: Per comparació amb Aznar, encara que només fos per les maneres, ja hem d'aprovar amb nota a Zapatero. Després, en l'actual bogeria en la que navega l'oposició de Rajoy, Acebes i Zaplana i el seu deliri d'arrossegar a Espanya amb ells, ja torna a situar a l'alumne Zapatero entre els millors de la classe. Però si hem d'avaluar el govern socialista per si mateix, la cosa canvia. Essent un ciutadà d'esquerres i catalanista, l'he de suspendre. No puc estar content amb la seva retallada d'un Estatut que ja havia sortit retallat del Parlament català per tal de tenir el 90% de suport parlamentari i per situar-se dins de la Constitució espanyola. Òbviament es tracta d'un Estatut millor que el que teníem en sortir del franquisme, però no canvia substancialment el marc de relació entre Catalunya i Espanya com per a justificar un nou estatut i, per suposat, no està a l'alçada de la realitat de la societat catalana. La pujada d'alguns percentatges i una minsa referència al terme nació s'hagués pogut fer amb l'actual Estatut. En matèria social i econòmica (fiscal i laboral), tret d'algunes mesures importants però "barates" (matrimonis homosexuals, violència domèstica,...) no s'ha pres ni una sola mesura d'esquerres per redistribuir i no s'ha tingut valor per contrariar, encara que fos una mica, al riquíssim entramat empresarial-financer del país.
(Carta 126)
Publicat com a mínim a: 21-04-2006 El Punt,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada