MORALISME SOBRE BEURE AL CARRER

El botellon no és borratxera, sinó beure al carrer socialitzant amb els amics, parlant -cosa impossible als locals- i bevent a un preu normal -també impossible-. Alguna gent s'emborratxa i altra no s'emborratxa, el mateix que passa en els bars i discoteques privats (que ningú critica de la mateixa manera). Aquest botellon a Barcelona significava reivindicar els carrers, per això molta gent s'hi va sentir atreta, malgrat l'efecte dissuasori de la prohibició, per desafiar la repressiva ordenança cívica recentment aprovada. Així ho vaig constatar en les entrevistes que vaig fer en el seu inici, encara que això no va ser recollit pels mitjans sinó que van retratar gent descontrol·lada i, sobretot, la batalla campal del final. A més els mitjans ho van reduir constantment a una competició alcohòlica amb altres ciutats, mentre que amagaven la reivindicació contra l'ordenança. Les Administracions van muntar un dispositiu policial bloquejant la Rambla del Raval, on ningú no podia entrar-hi sense ser registrat pels Mossos, encara que al voltant de la Rambla tothom bevia. I aquest dispositiu, combinat amb totes les prohibicions que l'ordenança esgrimeix (no tocar música al carrer, no jugar a pilota al carrer, no exercir la prostitució al carrer,...), dóna un ambient de ràbia que va portar a alguna gent a increpar i llançar alguna ampolla als Mossos que muntaven vigilància. Aquesta reacció segur que no ha sorprès al Regidor de Seguretat i Mobilitat de Barcelona, perquè era totalment previsible, per tant els responsables del que va passar són ell i els que van aprovar l'ordenança, i no pas la policia. La manera d'augmentar la convivència i el civisme a Barcelona no ha de ser la repressió i prohibició, sinó la canalització adequada de les aspiracions de tots els ciutadans, i això vol dir crear molts processos de mediació on la gent es faci responsable del que fa i de les seves necessitats i de les dels altres. Així s'empodera la gent i es creen ciutadans solidaris i que, a través del diàleg i la negociació, aprenen a incloure els drets dels altres, ja que ningú neix ensenyat. En canvi, tal com s'està fent, s'infantilitza la gent i es potencien ciutadans intolerants que demanen mà dura a la primera de canvi.

(Carta 123)