En el debat per veure cap a on cal anar amb el tema basc, cal separar dues coses molt diferents: una és el que ETA i molts altres bascos demanen, que és totalment legítim i de sentit comú, i una altra de molt diferent és com ETA ho demanava. ETA feia servir la guerra i això la majoria de gent ho rebutjava, igual com també rebutgem la guerra i violència de Bush, o la guerra i violència del franquisme, etc... Finalment, ETA s’ha adonat que aquest camí no serveix per defensar la nació basca. Per això, arribar a permetre que Euskal Herria s’autodetermini no seria cedir al que ETA volia, sinó que seria permetre el que sempre s’hagués hagut de permetre, però que era embrutar per la seva acció armada. Però sincerament, en aquest nou escenari, qui més em fa dubtar que s’actuï amb democràcia i amb respecte no és ETA sinó Espanya, el seu Govern, i la seva classe política i econòmica. Ara, sense l’excusa de no cedir al xantatge dels violents, es veurà el que els catalans ja em vist amb l’Estatut per la via democràtica que tant elogien: que els polítics i élits econòmiques d’Espanya no respecten ni reconeixen les nacions que la formen i que tot ho dilueixen en certa descentralització cap a les autonomies. Tinc la ferma sospita que el Govern diu que el procés serà llarg perquè en realitat es vol parlar molt de pau però no es vol donar cap pas endavant en matèria política. Per això es deia que a alguns els interessava el terrorisme d’ETA per mantenir immòbil un model d’Espanya que no tingués en compte les nacions en el seu si. L’única esperança és que la ciutadania forci a una evolució.
(Carta 124)
Publicat com a mínim a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada