11 de febrer de 2006

ESPERANÇA A PALESTINA

El poble palestí va votar en eleccions lliures i hem d'acceptar la seva posició, perquè coneixen millor que nosaltres la seva realitat i seria molt prepotent (exercici que no ens incomoda gens de practicar) sancionar que s'han equivocat, pobrissons, condicionats per la seva insostenible situació. Precisament han realitzat un acte de responsabilitat i han decidit. I malgrat les amenaces que votar Hamas els portaria a l'aïllament internacional, han passat pàgina a 12 anys de decepcions, corrupció i subordinació a l'insolent ocupació israelí. Tal com diu el reputat periodista palestí Khalid Amayreh, resident a Cisjordània: "el poble palestí és sincer pel que fa a la pau, però pot reconèixer fàcilment un procés de pau autèntica d'un procés d'engany autèntic. És veritat que Hamas no té cap miracle per oferir en una situació de deshumanitzant ocupació, no diferent de l'ocupació nazi d'Europa, però Hamas no reconeixerà Israel a canvi de castells a l'aire. Hamas té la voluntat i està preparat per aturar totes les formes de resistència violenta si Israel té la voluntat recíproca d'aturar el seu institucionalitzat terrorisme diari. Hamas vol ser soci d'una pau autèntica i aquesta només pot tenir lloc si es basa en la justícia". Entenc de les seves paraules que el poble palestí ha mogut fitxa i vol un canvi. Sincerament crec que la situació actual té més potencial que no pas tenir un govern moderat que mantingui fora a un grup més radical. Hamas, un grup més exigent i ambiciós, en el govern haurà de fer l'esforç de practicar una política de negociació, que no podrà fer des de la renuncia, ja que no seguiria el mandat del poble palestí a les urnes, sinó que obligatòriament negociarà des de la dignitat i, precisament, un resultat digne és la condició indispensable per tal que una proposta sigui acceptada per tots els palestins. De fet, per a Israel la negociació, a curt termini, serà més incòmoda i haurà de cedir més que amb un govern palestí moderat, però ¿de què serviria un acord signat, favorable als israelians però indigne per als palestins, que no abaixés els sabres?. Si Israel busca realment la pau, la pilota està a la seva teulada i ara tenen una gran oportunitat. Això els hauria d'estimular a arriscar-se i a ser creatius.

(Carta 116)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada