El Periódico de Catalunya publicava de manera destacada una carta al director de Pablo Castells, on explicava que havia visitat la Índia per ajudar les hereves de la Mare Teresa de Calcuta i que ara col·laborava en un menjador al Raval de Barcelona. Assenyalava molt encertadament que tenim un gran deute social, però acabava insinuant una postura que trobo políticament molt perillosa respecte de la pobresa: “si l’Administració no els treu de la seva situació (un 52% d’aquestes ajudes són privades), nosaltres hem de fer el possible per aconseguir-ho”. No m’estranya que es destaqui aquesta carta, ja que en Pablo fa gala d’un humanisme que l’honra, i admiro que estigui implicant-se personalment en un menjador, no ho puc criticar de cap manera, però crec que ha de quedar clara una cosa: a banda d’iniciatives individuals o de grups solidaris (als quals també pertanyo), aquest deute social estructural de la societat s’ha d’assumir d’una manera responsable per part de tota la societat, és a dir, no es pot tolerar que el deute social quedi a mercè d’iniciatives solidàries opcionals, sinó que s’ha de garantir que l’estructura democràtica de la que fem gala s’aboqui, sense excuses, a solucionar aquests dèficits socials amb una solidaritat d’obligat compliment. D’altra manera podríem estar justificant que l’Administració se’n rentés parcialment les mans, apel·lant a la consciència de les persones individuals. Ajudar, d’acord; exigir a les Administracions, sobretot.
Publicat com a mínim a: L’independent de Gràcia,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada