6 de febrer de 2006

EL DRET A DISCREPAR

Coincideixo amb ERC que aquest Estatut és massa poc ambiciós a 28 anys de la transició. Cert és que el PP està vociferant amb mentides i esperpents, i que no acceptaria una proposta més ambiciosa, però és que tampoc accepta la descafeïnada proposta actual. No ens haurien de preocupar les seves pataletes, perquè també van posar el crit al cel amb els matrimonis homosexuals i s'ho van haver d'empassar. El PP ha de comprendre que l'Estat espanyol camina cap a la modernitat, i no perquè els polítics ens hi portin, sinó per l'empenta decidida de la societat. Cal apretar més des de Catalunya perquè segur que el PSOE pot anar més enllà en la federalització i no ho farà pel propi peu. Tampoc entenc, més enllà de xantatges interessats, que s'exigeixi a ERC de combregar amb l'oferta del Govern espanyol, escenificada amb CiU, sota pena d'haver de sortir del tripartit de la Generalitat. Igual com no accepto que s'insinués a ICV-EUiA que hauria de sortir de l'Ajuntament de Barcelona si discrepava davant de la repressió que suposa l'ordenança contra l'incivisme. Els polítics heu de saber que els ciutadans aprovem que els partits formin govern amb qui tenen més afinitats i que, al mateix temps, votin lleis concretes mantenint les diferents sensibilitats polítiques. El sistema representatiu ja de per si és prou allunyat dels ciutadans com perquè el minso espectre ideològic de cinc partits quedi reduït a dos colors: govern i oposició. la nostra democràcia no ha d'evolucionar cap al bipartidisme, sinó que ho ha de fer en direcció contrària tornant el poder als ciutadans a través del que s'està anomenant democràcia directa o participativa.

(Carta 115)

Publicat com a mínim a: Deia, Estrella Digital, La Voz de Lanzarote

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada