21 de desembre de 2004

REPRESSIÓ ACAMPADA 0,7

Sembla ser que a Barcelona les coses van endarrera en quan a drets civils (malgrat el Fòrum 2004, malgrat les arengues induint-nos a ser civics i malgrat totes les bones paraules). El 1994 es va poder realitzar una acampada demanant el “0,7 i més” i deu anys després no es pot realitzar perquè l’Ajuntament de Barcelona ha dictat una ordenança que prohibeix acampar i pernoctar a l’aire lliure. Tot i així, cal recordar que l’Ajuntament va permetre acampades en les mobilitzacions antiguerra contra el PP. Però ara no ho permeten quan se’ls qüestiona a ells. Ha quedat clar que aquesta ordenança municipal no és seriosa quan l’Ajuntament de Barcelona ens ha proposat de violar l’ordenança permetent-nos d’acampar a una gespa amagada del carrer Almirall Valenzuela, on se’ns volia arraconar i invisibilitzar. L’assemblea de l’acampada ha avaluat que aquesta alternativa era inacceptable i que no hi havia cap motiu raonable per prohibir l’acampada, tret de la voluntat de fer callar la protesta, de manera que ha decidit plantar només sis tendes i omplir-les de gent amb la protecció del centenar de persones presents. Després de ruixar-nos deliberadament amb els equips de reg de Parcs i Jardins, sis furgonetes d’antiavalots de la Guàrdia Urbana han aprofitat que la forta pluja complicava l’acampada, per intervenir violentament destrossant i confiscant els trossos de tenda, mentre llançaven gasos irritants a la gent que era dins les tendes i colpejaven als resistents pacífics i a la nombrosa premsa que encara aguantava. Hi ha hagut una vintena de ferits que faran parte mèdic i posteriorment posaran denúncia. També s’exigirà a la Guàrdia Urbana que retorni els objectes personals requisat per la força (tendes, sacs, bosses, mòbils, claus, DNI, pancartes,...). Estem protestant contra els Pressupostos Generals del 2005 i el Pla Director de Cooperació, ja que caldria:

- No augmentar el pressupost militar, ja que actualment augmenta un 4,2% respecte a l’any passat.

- En el seu lloc, destinar aquests diners a arribar ja al 0,7% del PIB en ajuda al desenvolupament (els experts diuen que faria falta el 3,5%), ja que només s’arribarà al 0,29% o 0,30%.

- No donar ajudes en crèdits condicionats a usar productes d'empreses espanyoles, ja que actualment es planteja donar molta quantitat de crèdits FAD i a més comptar-los com a ajuda.

- Anul·lar totalment el deute extern, ja que només es pretenen fer tímids avanços però se segueixen cobrant interessos del deute extern de països que no poden cobrir les necessitats bàsiques.

- Crear una agència que segueixi les actuacions de les multinacionals espanyoles en els països empobrits.

I mentre a Barcelona tenim aquestes trifulques, 852 milions de persones pateixen fam severa i cinc milions d'infants moren cada any per malnutrició als països empobrits (FAO, 8-12-04).

(Carta 73)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada