ARRIBA L’HORA DE LA VERITAT

A Catalunya s’ha pogut superar el tabú de pronunciar-se en contra de la Constitució Europea, i ara el debat està servit. La situació a Catalunya té molt a veure amb l’opinió pública i l’activisme de moltes persones que estan denunciant aquesta Constitució perquè nega Catalunya com a realitat nacional i perquè suposa un marc dissenyat per a permetre desmuntar les polítiques del benestar, que tant envegem dels socis del nord, i per convertir Europa en una superpotència econòmica sense tenir en compte la situació vital i laboral dels europeus. I llavors diversos partits s’han posicionat en contra: ICV, EUiA, ERC i Convergència. El posicionament dels partits, al seu torn, ha extès la concepció que el vot contrari a la carta magna, no és fer un lleig a Europa, sinó que és dir que aquesta proposta no agrada per a l’Europa que volem. Però ara arribarà l’hora de la veritat i és molt possible que aquests partits rebin molta pressió. Aquests dies ja veiem com la cúpula de Convergència està fent moviments per forçar la seva militància a empassar-se el ‘sí’ amb l’excusa d’uns tímids acords amb Zapatero en matèria de llengua, que no milloren substancialment la situació d’aquesta. Segurament ICV i EUiA no es mouran de la seva posició perquè a part del tema nacional, també hi veuen el tema social. Però pel que fa a ERC, fa patir que podrien fluixejar si els socialistes els donen alguna petita contrapartida a nivell de reconeixement de la llengua o de presència europea. Espero que tot i així, entenguin que amb l’article 5 de la Constitució Europea, que va ser introduït precisament pel PP i el PSOE, es garantireix la unitat territorial dels estats membres (això faria impossible constitucionalment l’autodeterminació i impediria d’anar a Europa sense passar forçosament sempre per Madrid), i que a part del tema nacional és molt important que ERC se segueixi significant com un partit amb visió social i d’esquerres.

(Carta 71)