FETS, NO PARAULES

Fa poc el President de la Generalitat de Catalunya ha advertit que el futur del català perilla per la immigració. Sembla que vulgui traspassar les seves responsabilitats polítiques als immigrants, que ja prou feina tenen a adaptar-se i esquivar les dificultats que els posem. La integració té dos actors (els que arriben i els que acullen) i nosaltres no podem defugir la nostra part. Com a professor de secundària, em plantejo que a les escoles i instituts podem fer molt per donar un coneixement total del català als fills i filles d'immigrants però, és clar, per a poder aconseguir això, el Departament d'Ensenyament ens hauria de dotar amb els recursos extres que fan falta per abordar aquesta qüestió que no és gens secundària en la situació actual. Ja fa uns anys que el Departament d'Ensenyament ha creat els Tallers d'Aprenentatges Específics (TAE), que són miniescoles per als immigrants que no parlen una llengua romànica, on aprenen el català durant com a màxim un curs i després se'ls reintegra a l'ensenyament normal. Ja és alguna cosa, però el problema amb els TAE és que tenen les places comptades. Llavors, els immigrants que parlen llengües romàniques (és sobretot el cas dels llatinoamericans) no hi poden anar, tot i que no poden seguir les classes en català. Un altre cas és el d'unes noies i un noi marroquins del SES Josep Comes i Solà, on vaig treballar el curs passat, que no hi poden trobar plaça perquè quan van arribar se'ls va tenir uns mesos escalfant la cadira a l'últim curs de primària, i llavors se'ls considera que ja han estat escolaritzats en català, i se'ls condemna a seguir escalfant la cadira sense entendre les classes. Aquest curs estic a l'IES Joan Brossa, i a dos nois pakistanesos, que han anat al TAE demostrant moltes ganes i esforç, no se'ls vol permetre que hi continuïn el pròxim curs, malgrat que no estan preparats per seguir les classes normals, pel rígid motiu que només s'hi pot estar un any. I tampoc entenc que es desmantelli el recent muntat TAE de l'IES Meridiana, i que se cessi l'excel·lent professora Carme Barres. És un malbaratament de recursos, perquè ella vol continuar i ja està adaptada a aquest tipus d'ensenyament tan especial. Com a societat, no ens podem permetre que l'Administració posi pedaços en aquesta qüestió, sinó que necessitem que destini totes les energies a aprofitar aquesta situació, que no farà altra cosa sinó enriquir la nostra cultura catalana amb influències d'altres cultures també mil·lenàries.

(Carta 32)