Sí A L'ESCOLA PÚBLICA

Miraculosament, el manifest d'uns quants intel·lectuals catalans a favor d'un debat sobre l'educació ha tingut certa trascendència. Suposo que ha estat per la molta valua d'aquests intel·lectuals i per tocar un tema que a casa nostra no és debatut, tot i que és molt present en la vida de les famílies. Dono públicament les gràcies a aquests intel·lectuals per prendre partit per la realitat i no quedar-se únicament escribint llibres. També, com a professor de secundària de l'ensenyament públic, em vull manifestar al seu costat en la defensa ideològica de l'escola pública, ja que és un dels més bons intruments per corregir les desigualtats socials i per construir una societat desperta i cohesionada. Malgrat l'imperant discurs antipública i que suposa més qualitat a la privada, crec sincerament que l'escola pública manté un nivell més alt. Tot i així apunto tres elements per millorar encara més la pública i que li permetin de superar envestides com la de la "Ley de Calidad" i la deixadesa a la que la sotmeten tant el PP, com el PSOE, com CiU: 1) Fan falta més recursos per atendre la gran diversitat que acull la pública, 2) Hi ha d'haver més control de la qualitat de la feina feta per cada professor (s'hauria de penalitzar amb duresa els pocs professors que no actuen professionalment i, fins i tot, es podria premiar els professors que innoven i que treballen dur), i 3) Caldria que les escoles públiques poguessin aconseguir i mantenir un equip docent que estés compromès amb l'ideari del centre perquè es percebés més un treball conjunt de tots a una (cosa que ara, de vegades, no passa perquè darrera la llibertat de càtedra cada professor va força per lliure).

(Carta 33)