10 de febrer de 2003

NO A LA GUERRA, AZNAR DIMISSIÓ

Tot el procés cap a la guerra ens deixa ben clar quina concepció de la democràcia triomfa. Els mandataris dels països es reuneixen i fan declaracions sempre en pro del "bé comú" però, rera el que diuen a través dels mitjans de comunicació, hi ha més interessos econòmics que altra cosa, lluny els queda a tots ells el que opinen els ciutadans que diuen que representen. Bush, Blair, Aznar i Berlusconi han estat elegits electoralment, i creuen que la democràcia vol dir que ells poden decidir en nom del seu país durant quatre anys, per fer el que els sembli. No entenen que són els gestors elegits per la ciutadania per fer el que la ciutadania vol i desitja. D'aquesta manera, i centrant-nos en l'Aznar, creu que pot decidir el que li sembli de cara a guanyar posicions per a la seva carrera política internacional. Aznar es va comprometre amb Bush, sense ni haver consultat al Parlament, que és el mínim que hauria de fer per donar a entendre que respecta el joc democràtic representatiu, però a més ho fa sabent que la societat està gairebé totalment en contra (80%) d'aquesta agressió inútil i que comportarà més inestabilitat mundial i més injustícia. L'Aznar ha de dimitir, perquè si no, no puc entendre perquè el nostre govern és democràtic. Una democràcia representativa té molts perills (decisions influides per la pressió dels grans grups econòmics, paper propagandístic dels mitjans de comunicació,...), però si a més no avancem cap a permetre que els ciutadans facin política i dictin les decisions als gestors administratius, haurem de rebutjar la democràcia representativa i sobreposar-hi algun model de democràcia participativa que es vagi aconstant més a donar el "poder al poble" (que és el significat de democracia en grec). Sort que el 15 de febrer ens citarem tots al carrer i deixarem en ridícul els falsos representants democràtics.

(Carta 31)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada