LA SELECCIÓ ESPANYOLA DE FUTBOL COM A METÀFORA D’ESPANYA

Selecció espanyola guanyadora del Mundial 2026

En el mundial de futbol d’enguany, haureu vist que la selecció espanyola va guanyar el torneig, i en canvi, no haureu vist pas la selecció de Catalunya, no perquè no s’hagi classificat, sinó perquè no li permeten jugar a nivell internacional. I en canvi, sí que haureu vist les seleccions d’Anglaterra i Escòcia, o les dels Països Baixos i Curaçao. I és que els catalans sí som bons en el futbol. De fet, hi havia 20 catalans repartits entre sis equips: onze jugadors a la selecció d’Espanya (gairebé la meitat dels 26 seleccionats), quatre a la selecció de Marroc, i entrenadors a Portugal, Estats Units, Panamà i Catar. I, en concret, vuit jugadors són del F.C. Barcelona (Barça), un dels equips més antics i importants del món. A més el gol amb el que Espanya va guanyar la final el va fer Ferran Torres, jugador del Barça que parla català, igual com en l’altre mundial que Espanya va guanyar el 2010, el gol el va fer Iniesta, també jugador del Barça que, tot i ser nascut a Castella, sap parlar català.

Selecció catalana 1912

De fa dècades Catalunya vol que la seves seleccions siguin reconegudes internacionalment. El 1902 es creava un embrió de la Federació Catalana de Futbol i el 1904 la selecció catalana va començar a disputar partits amistosos. Formalment la constitució de la selecció catalana va ser el 1915 i des de llavors ha disputat més de 200 partits, amb diversos títols de la Copa Príncep d’Astúries a principis del segle XX, a més, Catalunya va arribar a enfrontar-se en quatre ocasions a la selecció espanyola abans de 1953 i, més recentment, ha guanyat en partits contra equips potents com França o el Brasil. El 1998 es va constituir oficialment la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes per aconseguir el reconeixement internacional en tots els esports. Però Espanya no ens permet exercir com a nació i ens obliga a participar internacionalment a través del seu equip (literalment els jugadors seleccionats no es poden negar a participar-hi sota amenaça de represàlies).

També en el futbol tracten la nació catalana com una propietat de la seva nació espanyola: amb una lògica extractiva, aprofiten l'esforç i el talent de Catalunya, decisiu per al seu equip, sense voler acceptar el nostre anhel de participar internacionalment. I apliquen la mateixa lògica extractiva colonial en tots els àmbits, també en l'econòmic, per exemple. Ho vam poder comprovar aquest 17 de juliol en la publicació de les inversions de l’Estat durant el 2025. En una lectura ràpida, podem veure que Catalunya (16,5% de la població de l’Estat i produint el 19% del PIB), ha rebut 8,6% de les inversions estatals, mentre que la Comunitat de Madrid, amb valors de població i producció semblants (14,4% de la població i 20% del PIB), ha rebut un 20,9% de les inversions. És a dir, cada habitant de Madrid ha rebut 2,7 vegades més inversió estatal que cada habitant de Catalunya! És una desproporció injustificable entre dos territoris comparables a nivell de riquesa i de productivitat. No estem comparant Catalunya amb altres territoris més pobres o necessitats que podrien rebre més diners per intentar compensar la desigualtat. La comparació amb Madrid, deixa claríssim que Catalunya pateix un tracte colonial, encara que s'intenti amagar!

Queda clar que, formant part d'Espanya, Catalunya mai podrà tenir seleccions nacionals que ens representin internacionalment. La única via serà, en aquest tema també, esdevenir un estat i, llavors sí, poder participar amb la selecció pròpia com totes les altres nacions amb estat. Més enllà de l'esport, el fet és que Catalunya no vol pertànyer a Espanya per la força. Mereixem poder exercir els nostres drets polítics de manera sobirana, i seguirem batallant fins a aconseguir-ho.

 

 

 Article 542