ESPANYA INTENTA IMPOSAR EL SEU RELAT NACIONALISTA EN LA VISITA DEL PAPA

La recent visita del Papa a Barcelona, el 9-11 de juny, per inaugurar la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família —el temple de l'arquitecte Antoni Gaudí, històric defensor de la identitat catalana— ha tornat a posar de manifest el profund conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Per a molts ciutadans, les autoritats de Madrid han intentat utilitzar aquest esdeveniment religiós de ressonància mundial com una eina geopolítica. L'objectiu era transmetre una imatge d'absoluta normalitat institucional i intentar diluir, davant de la comunitat internacional, les demandes d'autodeterminació del poble català.

Per entendre el malestar de la societat civil, cal tenir en compte que, des de fa anys, una part molt significativa de la població de Catalunya reclama el dret a decidir el seu futur polític i deixar de ser una colònia (l'espoli fiscal de Catalunya té com a conseqüència que 25.500 milions d'euros, un 10% del PIB de Catalunya, vagin cada any a Madrid i no tornin). El moviment sobiranista ha generat grans protestes i un fort xoc amb el govern central, el qual nega la possibilitat de separació. En aquest escenari, la preparació de la visita papal es va convertir en un motiu de disputa identitària, especialment quan es va fer públic que la cerimònia oficial es faria gairebé íntegrament en castellà i no en català, la llengua pròpia del territori.

Aquesta decisió, impulsada per la Conferència Episcopal Espanyola, va ser vista com un intent d'espanyolitzar tant la figura de Gaudí com la mateixa basílica. Es tracta d'una pràctica que molts sectors catalanistes qualifiquen de política colonial, ja que redueix el català a una llengua secundària o regional. Tot i que les protestes ciutadanes van obligar el Vaticà a modificar el guió per incloure el català, la presència del castellà va fregar el 50% de l'acte, acompanyat d'una forta representació de la monarquia i de l'executiu espanyol.

La tensió va arribar al seu punt àlgid al final de la cerimònia. Els 600 cantaires de diversos cors locals que eren els encarregats de la part musical a l'acte, van organitzar una acció reivindicativa pacífica per mostrar al món que el desig d'independència continua vigent. Quan es disposaven a cantar l'himne nacional de Catalunya i a mostrar banderes independentistes, les forces de seguretat de l'Estat van intervenir immediatament, expulsant-los del temple i retenint-los al carrer. Aquesta contundent resposta policial evidencia la repressió que Espanya està disposada a exercir per evitar que el conflicte pugui ser percebut internacionalment, però alhora també mostra la voluntat de persistència de la societat catalana que es posa de manifest a la mínima oportunitat. 

Imatges de l'expulsió dels 600 cantaires:

https://x.com/i/status/2064954940699607179
https://x.com/i/status/2064818293773381896

Article 541