NOVA MANIFESTACIÓ MULTITUDINÀRIA A CATALUNYA

Manifestació Barcelona, 11/9/25, Albert Salamé

Com cada 11 de setembre, el moviment independentista de Catalunya commemora que, en aquesta data de 1714, Catalunya va perdre heroicament la guerra contra Castella i va quedar-hi sotmesa contra la seva voluntat: les seves institucions, més democràtiques que les castellanes, van ser abolides; el seu confederalisme respectuós entre Catalunya, Illes Balears, País Valencià i Aragó, va passar a ser una simple i empobridora dependència de Madrid; la seva llengua catalana, amb una literatura riquíssima i un vivíssim ús popular, va ser prohibida i perseguida; el comerç cap a la Mediterrània va deixar lloc a la conquesta d’Amèrica; milers de catalans van ser humiliats fent-los destruir les seves pròpies cases i altres milers van ser assassinats sense misericòrdia. Catalunya no ha acceptat mai aquesta situació i sempre ha volgut recuperar la seva sobirania plena, però ha patit imposició i repressió constantment.

Manifestació Barcelona, 11/9/25, Albert Salamé

Ara Espanya està dins la UE i presumeix de ser una suposada democràcia, per tant no quedaria bé que bombardegés i sotmetés Barcelona com ho han fet en el passat, per això, des de 2010 ha aflorat un potent moviment independentista que, cada 11 de setembre, ha organitzat les manifestacions multitudinàries més grans d’Europa. Enguany es van fer tres grans manifestacions al llarg del territori: Barcelona, Girona i Tortosa.

Aquestes manifestacions, malgrat ser multitudinàries i impensables en altres latituds, van tenir dues característiques: En negatiu, que hi va haver una mica menys d’afluència que abans del referèndum de 2017 (això pot considerar-se normal tenint en compte que han estat 15 anys consecutius de manifestacions multitudinàries, i que ja no tenen l'element de novetat que van tenir al principi), i en molt positiu, el fet que cada vegada s’hi manifesta més gent jove. Joves que no van poder votar en el referèndum de 2017, però que tenen molt interioritzat que Catalunya necessita alliberar-se d’Espanya si vol persistir i tenir un millor futur. Perceben clarament que l’Estat ens considera una propietat i ens tracta com una colònia.

 

Manifestació Barcelona, 11/9/25, Albert Salamé

L’independentisme ha de trobar la manera de superar la negativa espanyola a permetre una sortida democràtica (perquè saben que Catalunya votaria marxar). Espanya vol obligar-nos a pertànyer al seu Estat per la força, cosa que és injustificable en democràcia. Al mateix temps també estem decepcionats amb la UE que ha permès l’abús espanyol: Espanya intenta minoritzar la llengua catalana perquè el castellà acabi sent la llengua que es parli a Catalunya, també escanya l'economia catalana, disminueix el finançament per a les infraestructures i els serveis socials catalans, coacciona la política catalana, persegueix judicialment els activistes independentistes, organitza operacions clandestines per intentar derrotar l'independentisme, espia il·legalment, infiltra policies, etc... 

Manifestació Barcelona, 11/9/25, Albert Salamé

Tot això fa que la solució política sembli més complicada, però alhora fa insofrible, sobretot per als joves, la imposició espanyola i moltíssima gent ja viu mentalment fora d'Espanya, aliens als elements aglutinadors del nacionalisme banal espanyol.

I és que Espanya no vol solucionar el conflicte sinó que pretenen que acceptem com a inevitable l’status quo, però els catalans som fills d'una de les més grans nacions medievals que dominava el Mediterrani i el nostre anhel de llibertat és indestructible. Per això malgrat les contínues onades migratòries que han arribat al nostre país, últimament amb índexs que són dels més alts del món, s’ha aconseguit que aquesta immigració s'hagi integrant al poble català en comptes de diluir-lo i fer desaparèixer la llengua catalana. 

Manifestació Tortosa, 11/9/25, ANC

Tard o d’hora, Espanya haurà d'acceptar que avui dia no pot mantenir Catalunya en captivitat en contra de la seva voluntat. L'anhel de llibertat del nacionalisme català, que és resistencialista, ja seria motiu suficient per justificar la necessitat de llibertat, però és que, a més, la societat catalana té unes maneres de ser i fer massa diferents de les de Madrid, en la que, al voltant de la monarquia i d'un nacionalisme espanyol agressiu i dominador, s'articula una classe econòmica extractiva que vampiritza tot l'Estat en benefici propi. Per això cal saber que Catalunya no deixarà de lluitar fins aconseguir ser lliure.

Article 536