EVOLUCIÓ DEL CONFLICTE CATALUNYA-ESPANYA

Júlia Partal, 11/09/2024

Espanya no és una nació, sinó un conjunt de nacions, sobretot la unió de dos regnes (a part del cas del País Basc): El Regne de Castella i el Regne Catalano-aragonès. Castella era governada per reis absolutistes amb un imperi transoceànic conquerit per les armes. La Corona Catalano-aragonesa era una confederació de quatre regnes sobirans, amb unes corts que feien de contrapès del rei. Va tenir un dels primers parlaments del món i va ser un gran imperi medieval que va comerciar amb tot el Mediterrani. La unió voluntària dels dos regnes va acabar, el 1714, amb una guerra que va imposar Castella i la seva manera de governar i va sotmetre Catalunya fins avui dia.

Com que Espanya no és una nació sinó un entramat de poder al voltant de la monarquia i centrat en Madrid, l’epicentre de la nació castellana, no té un projecte nacional pel bé comú, sinó que viu amb l’únic objectiu d’evitar la disgregació de l’Estat per no perdre aquesta estructura d’acaparament econòmic i de clientelisme, que inevitablement provoca un degoteig continu de casos de corrupció en els dos grans partits que s’alternen en el poder. Per això l’obsessió contra la independència de Catalunya, creuada en la que Espanya no dubta a usar totes eines de l’estat per atacar l’esforç de la nació catalana per la seva supervivència.

Júlia Partal, 11/09/2024

I aquesta corrupció intrínseca a l’estat, va portar l’actual govern socialista al poder a través d’una moció de censura contra el govern de dretes condemnat pels tribunals per un gran cas de corrupció. Però, d’igual manera, en l’actual govern, acaba d'esclatar un altre gran cas de corrupció centrat en Santos Cerdán, el número tres del partit socialista.

I precisament Santos Cerdán era qui negociava a Suïssa amb el president català Carles Puigdemont, a l'exili a Bèlgica des que es va celebrar el referèndum d'autodeterminació de Catalunya del 2017. Aquesta negociació va ser condició dels catalans per permetre la reedició del govern socialista. Sense Cerdán, continuarà amb l’altre negociador, l'expresident espanyol Rodríguez Zapatero. El seu punt de partida és que no contempla la possibilitat que s'acordi de fer un nou referèndum d’autodeterminació perquè creu que és un mecanisme que divideix enlloc d'unir i perquè no és possible resoldre una qüestió tan complexa amb un sí o un no. Però Zapatero sap que el 1978 es va dur a terme un referèndum sobre la Constitució espanyola, el 1986 sobre l’entrada a l’OTAN, el 2005 sobre la Constitució europea i el 2006 sobre l'Estatut de Catalunya pactat precisament amb Zapatero... I eren assumptes complexes. Però sembla que els referèndums només es poden aplicar quan sortirà el que ells volen. Perquè, malgrat l’actual baralla entre partits independentistes conseqüència de la forta repressió espanyola, i malgrat les enquestes on l’opció independentista baixa, Zapatero sap que, si es planteja un referèndum del que es respectarà el resultat, Catalunya votarà separar-se d'Espanya.

Albert Salamé, 11/09/2024

L’estat espanyol també combat judicialment la independència de Catalunya, demostrant que no és un estat de dret. El Tribunal Constitucional ha resolt que la «llei d’amnistia» aprovada pel Parlament espanyol és constitucional i que han de deixar de perseguir Puigdemont i els altres independentistes, però els jutges del Tribunal Suprem asseguren que seguiran perseguint-los, ignorant la llei i desobeint el Constitucional. A Espanya els jutges dictaminen amb criteris polítics, però no per indicació del govern, és a dir, per manca d’independència judicial, sinó perquè la majoria dels alts magistrats apliquen criteris polítics contra Catalunya per iniciativa pròpia.

Assemblea Nacional Catalana 11/09/2024

I d’igual manera la policia. Acabem de saber que, el 2015, el mòbil de l'expresident català Artur Mas va ser el primer infectat d’Europa amb el programari-espia Pegasus, i el segon del món després de la periodista mexicana Carmen Aristegui. Aquest programari només el poden comprar els estats per lluitar contra el terrorisme i el crim organitzat. Però Artur Mas va ser espiat il·legalment durant cinc anys amb un total de 32 infeccions, durant governs de dreta i d’esquerra, en moments que es convocaven eleccions, es formaven coalicions electorals o governs. És a dir, no és lluitava contra el terrorisme, sinó que s’espiava amb motivació política per intentar derrotar una opció legítima que era majoritària entre els catalans.

Trigarem més o menys, però els catalans continuarem insistint fins aconseguir la independència, perquè ens hi va la nostra supervivència nacional. 

(Article 535)