9 d’octubre de 2017

COM PRESENTAR EL RESULTAT DE L’1-O DAVANT L’ESTAT ESPANYOL?


Davant del referèndum de l’1-O hi ha, a priori, dues opcions:

1- No aplicar el resultat del referèndum i capitular perquè ens espanta la possible reacció del Govern espanyol. Postura que seria la perdició.

2- O també es pot aplicar la DUI tal com s’ha promès. Això desplegaria l’article 155 i l’intent d’anul·lar la Generalitat. A partir d’aquí, internacionalment s’esdevindria un subjecte i s’hauria de jugar la carta de la resistència, la desobediència i les vagues generals, possibilitant que poguessin sorgir reconeixements internacionals de Catalunya com a país i també pressió sobre Rajoy per a negociar. No està descartat que es pogués triomfar, però també hi ha moltes incerteses socials i econòmiques, i possibilitats de ser derrotats i de greus conseqüències per tothom, tant per Catalunya com per Espanya.

Però hi ha altres possibilitats i la clau de volta per solucionar aquest atzucac pot ser precisament com va anar el referèndum de l’1-O. L’ofensiva policial va deixar Espanya en entredit, però el referèndum es va fer i hi ha un resultat.

Què pot dir el President el 10 d'octubre? Pot dir el referèndum de l’1-O va ser un referèndum amb totes les garanties, com han avalat els observadors internacionals, és a dir, amb un resultat fiable i sense trampes. Això sí, perquè això fos possible, la gent va haver de resistir, com va poder, els atacs de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en un gest de valentia, fermesa i convicció democràtica. I el resultat és aclaparador. Més de dos milions de vots, amb una victòria clara del sí, i a més, si hi ha hagut una petita distorsió, va ser precisament per la brutal agressió de l’Estat, cosa que encara dóna més motius per a la independència. I tot plegat legitima totalment a aplicar el resultat i declarar una DUI. És el vot de moltes persones i no es pot desoir el que es va mantenir en peu amb el risc per la integritat personal dels que ho van defensar.

Però al mateix temps, el referèndum té un punt negre a part de la violència policial. Com que els del ‘no’ van veure que el referèndum era prohibit per l’Estat, el van identificar erròniament com el referèndum dels independentistes, i tot i que molts van votar ‘no’, la gran majoria no ho va fer. Això és una llàstima perquè no permet comprovar quin suport social tindria realment el ‘no’. En tot cas, no és un fet que resti validesa al referèndum de l’1-O perquè és la pròpia responsabilitat de la gent que no va anar a votar, que ara no poden atribuir a algú altre. Se’ls va dir que el referèndum de l’1-O serviria per saber el suport o no del projecte independentista, i se’ls va dir que el resultat seria vinculant, per tant no es pot acceptar el seu boicot, però s’ha de reconèixer que va existir.

Per això el que es pot resoldre el 10 d’octubre és el següent:

Tenim tota la legitimitat del món d’aplicar el resultat de l’únic referèndum que s’ha pogut fer donada la negativa d’un Estat que és part del problema i precisament la part forta i que nega els drets i la democràcia. Però, podent aplicar la DUI ja amb tota legitimitat, en pro d’evitar (de moment) la reacció agressiva anunciada per l’Estat, malgrat que estaríem disposats a enfrontar-nos-hi, i sobretot perquè som democràtics i volem realment saber què vol la ciutadania de Catalunya, retardem la declaració de la DUI dues setmanes, apel·lant a que es convoqui la data imminent d’un referèndum acordat entre el Govern de Catalunya i el Govern d’Espanya. Com que segurament Rajoy s’hi negarà, apel·lem als ciutadans espanyols, als ciutadans catalans a favor o en contra de la independència, als partits polítics espanyols i altres ents, i sobretot a la comunitat internacional, a forçar Rajoy a acceptar una sortida democràtica al conflicte que permeti tant una opció com l’altra, de manera que sigui la societat catalana la que decideixi el seu camí. Però ha de quedar molt clar que si això, que és la nostra opció i en la que oferim la possibilitat de perdre si l’opció independentista no es majoritària, no s’accepta perquè l’Estat no accepta el mateix que nosaltres, que l’opció independentista pugui guanyar, ens veurem legitimats, encara més, a aplicar la DUI que correspon al mandat democràtic que tenim sobre la taula”.

D’aquesta manera, l’independentisme aprofita el moment de més atenció internacional per demostrar seny, fermesa i sentit democràtic, sense poder ser titllats d’eixalabrats ni de que tirem pel dret amb un referèndum que no va poder ser el que caldria. I a més es fa, no per demanar una indefinida ‘mediació’ entre governs, sinó per exigir, com a condició mínima, que la solució al conflicte passa per la decisió del poble. També es mostraria que l’independentisme aposta per una solució que sigui la més civilitzada i la menys traumàtica possible, tant si surt una opció com l’altra. Així s’assenyala que l'única dificultat que existeix és el tancament en banda del Govern espanyol, i es dóna informació i temps perquè puguin començar a sortir veus poderoses que pressionin a Rajoy a acceptar una via a la canadenca o britànica. La DUI és més efectiva per reclamar diàleg com a amenaça que un cop aplicada.


A més, el que pot fer Rajoy per als catalans que no volen la independència és: precisament no fer-los passar per una DUI que possiblement sentiran il·legítima perquè ells es van negar a votar, ni tampoc, en cas que Rajoy triomfés amb la seva agressió, no els deixaria vivint en una societat violentada on s’hauria incentivat l’odi intern. El que tothom haurà d’assumir serà simplement que es decideixi democràticament i que s’acceptaran els resultats siguin els que siguin.


(Carta 462)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada