CIUTAT MORTA?

M'ha passat una cosa curiosa amb el documental Ciutat Morta. El mateix diumenge 17 de gener que el van projectar pel Canal 33 vaig marxar de bon matí fora d'Europa (a un país on encara es respecten menys els drets ciutadans, però on també, com aquí, hi ha persones lluitadores per una societat millor) i vaig tenir poca connexió a internet durant tota la setmana, de manera que m'he assabentat a posteriori de la immensa repercussió de l'emissió i es feia difícil de creure de tan gran que s'havia fet la bola...

Conec bé el cas del 4F perquè, entre altres coses, aquell 2006 estava editant el documental Barcelona 2006: L'any del civisme que analitza els efectes de l'ordenança del civisme impulsada per l'Ajuntament. L'ordenança partia del supòsit que hi havia un excés d'incivisme i apostava per una ciutat higienitzada i al servei de la Marca Barcelona.

A través de les activitats que la llei perseguia, assenyalava certs col·lectius vulnerables provocant-los encara més estigmatització (pobres, indigents, immigrants, prostitutes, joves, infants, venedors ambulants...) com a enemics dels ciutadans respectables i també perseguia l'ús reivindicatiu de l'espai públic (permisos de manifestació o de posar paradetes informatives, pancartes als balcons, espais de publicitat municipal, pintades, etc...). És a dir, separava els ciutadans entre bons i dolents. I finalment la llei emparava la policia per actuar arbitràriament davant d'una gran quantitat d'activitats que constituïen la gràcia de la ciutat: la vida al carrer. Prohibia tantes coses que era inaplicable, però permetia un ús selectiu segons ho creguessin convenient. Va ser en aquest brou que es van donar els casos del 4F, dels tres de Gràcia, i de tants d'altres. 

Els casos de tortura i abús policial no són esporàdics i minoritaris, ni tampoc són constants i atribuïbles a la totalitat dels agents, però sí que succeeixen en gran mesura i compten amb la cobertura, protecció i tancament de files de l'Administració i dels cossos de seguretat enfront de la ciutadania, sobretot aquella que reivindica, fiscalitza i qüestiona les autoritats. És una concepció de policia impune que té arrels en el franquisme i que no es pot criticar perquè és impermeable i la seva denuncia portarà sempre a l'arxivament de les causes i a una frustració i desamparament del ciutadà. És molt paradigmàtic comprovar com, els cossos policials i els seus caps polítics, sistemàticament desvien i desacrediten les crítiques de mala praxis enlloc d'investigar-les fins al final per tractar de dignificar els cossos policials. 

L'emissió per TVC del documental ha estat una gran excepció deguda a una sèrie de coincidències que li han permès ficar-se per una escletxa: 1) és un molt bon treball col·lectiu que relata uns fets molt punyents i que està molt ben travat narrativament, 2) ha guanyat festivals prestigiosos degut a la seva qualitat i segurament també s'ha vist beneficiat de cert "interès" pel que passa a Catalunya amb un procés independentista en curs, que ha fet aflorar casos catalans de corrupció i actuacions irregulars dels cossos policials, 3) ha sorgit en un clima post-15M que qüestiona els pilars que aguanten la societat, 4) amb un ús activista intensiu de les xarxes socials, 5) amb una força com la CUP que, degut a tot aquest magma, ha aconseguit representació parlamentària i que va possibilitar l'interpel·lació de David Fernàndez al director de TVC. 

Tot plegat va aconseguir el que semblava impossible: que el documental s'emetés per TVC. És una fita que hem de celebrar des de l'activisme i des de l'activisme audiovisual, però no sabem si esdevindrà un precedent per tal que altres documentals semblants puguin seguir el seu camí o si serà un precedent en el sentit de fer impossible aquest tipus d'emissions. 

Una de les queixes que sento envers el documental és que només ha investigat les irregularitats envers els detinguts i no qui és el culpable d'haver deixat invàlid al policia. Però és que un documental d'autor no és un reportatge periodístic que pretén acostar-se a l'objectivitat. Un documental té uns autors i aquests han enfocat el tema que els ha semblat més interessant i de la manera que han trobat més convenient, i sobre aquesta decisió és innecessari opinar: Qui vulgui enfocar altres coses, haurà de fer un altre documental. 

De fet, molts tertulians no només critiquen el documental sinó que directament desaproven que TVC hagi emès un documental tan interpel·lador, o tan "tendenciós" segons ells. Però és que això obre un altre debat: quin accés hauria de tenir la ciutadania en l'elecció de continguts dels mitjans de comunicació? Això donaria per a un altre article sobre aquesta gran mancança democràtica que té la nostra societat. 

Tornant a Ciutat Morta, ha semblat, per un moment, que aconseguiria reobrir el cas i aconseguir que es fes justícia i reparació amb les persones que van ser injustament acusades, i moltes veus de l'establishment han apuntat en aquest sentit, però innexorablement sembla que ara intenten tancar la finestra d'oportunitat tot dient que el cas ja va ser jutjat correctament en el seu dia, quan avui se sap clarament que els policies que van testimoniar han demostrat ser molt poc creïbles i la jutgessa va tenir una actuació molt qüestionable. 

Al final, ens correspon a tots plegats dir si s'ha de fer justícia i reparació o no, i aquest 4 de febrer moltes sortirem, a les 19h de la Plaça Universitat de Barcelona, en manifestació per denunciar el cas 4F i la resta de muntatges policials, polítics i judicials. Perquè aquesta ciutat encara és viva, i viva la volem.

(Carta 535)

Publicat com a mínim a: El Periódico de Catalunya, Diagonal, El Far del Baix Llobregat, El Periscopi, Rebelion.