EL TERCER ANIVERSARI DEL 15M

Quan fa tres anys va començar el moviment 15M, vam filmar tota l'experiència i, un any més tard, vam compartir a internet, amb llicències lliures, el documental “El despertar de les places”. Arran de les projeccions del documental he participat en desenes de debats i m'ha sorprès escoltar sovint comentaris d'aquest estil: “què se n'ha fet del 15M?”, “després de tot, van sortir elegits el PP i CiU!”, “tant que ens va il·lusionar, i va quedar en res”... I malgrat aquesta percepció de molta gent, tantes coses han canviat... I necessitem saber llegir la realitat i celebrar els triomfs populars. 

El sorgiment del 15M no va donar lloc a una organització de la que ara puguem comptar els membres. El 15M va ser un “moviment” social. És a dir, que va servir de catalitzador per “moure” col·lectius, associacions, iniciatives, persones no-mobilitzades... i en aquest sentit està entre nosaltres, com un pas més amunt en els esglaons de l'organització social. Però podem afirmar sense embuts que el 15M va canviar radicalment el clima polític del país. Les conseqüències més visibles han estat l'èxit de la PAH, que ja existia prèviament, i que s'ha convertit en l'MST espanyol. Així mateix, un partit com la CUP, també preexistent, ha entrat al Parlament i ha canviat la temperatura fins i tot dins la cambra. També hem vist desenes de mobilitzacions anti-retallades i mil lluites, anteriors i noves, s'han enfortit, tot i que molts desitjaríem més mobilització encara. 

Però aquest canvi de clima també està alterant els intangibles. Espanya va conformar-se a través del franquisme. La República, fins i tot massa tímida políticament, va resultar totalment inadmissible per al poder econòmic, i la dreta va impulsar un cop d'estat per derrocar el govern legítim i instal·lar al poder una dictadura feixista que no va dubtar a cometre un dels majors genocidis de la història. En total es van executar sumàriament unes 150.000 persones! Si ho comparem amb la dictadura de Pinochet que va assassinar 3.500 persones o la d'Argentina amb 30.000, entendrem la magnitud del que va passar aquí. 

Els cronistes del règim argumenten que la República també va cometre crims. I és veritat, però és un argument malèvol, perquè el que va succeir és que, per resistir el cop d'estat, es van repartir armes al poble i el desgavell va comportar 50.000 execucions sumàries al bàndol republicà. Aquestes no responien a ordres del govern sinó a decisions unilaterals de grupuscles autònoms, mentre que les 150.000 execucions feixistes formaven part d'un pla metòdic per a no fer presoners. I quan ja havien vençut, va seguir assassinant perquè l'objectiu anava més enllà de vèncer, consistia en eradicar tot indici d'esquerres.

I amb aquest llegat històric, Espanya ha esdevingut un país de zòmbies: Totalment desarticulat a nivell social i políticament corrupte i al servei del capital. La transició va ser un intent d'amagar els morts sota la catifa i continuar com si res. Però no es pot començar de zero com si res hagués passat, amb tanta por i tants morts als marges. 

35 anys més tard, el moviment 15M, sorgit amb la crisis i contra la falsedat d'una democràcia venuda al capital financer, ha aconseguit canviar el clima polític en el país zombi i, des de llavors, han anat caient tabús i mites. Gràcies al 15M, els debats de les minories mobilitzades s'han estès a grans capes de la societat, i s'ha acabat posant en qüestió tota la institucionalitat de la transició: la democràcia, la classe política, la banca, la monarquia, la policia, el bipartidisme, la despolitització de la societat, l'ultranacionalisme espanyol,... i això està esdevenint un tsunami social del que encara no som prou conscients, però que assanyalarem clarament d'aquí unes dècades. 

En el cas que conec, a Catalunya, l'esfondrament de la transició està generant un soroll eixordidor. I l'independentisme social, que beu més de demandes democràtiques que d'identitarismes i de motius econòmics (gràfics de la pag.8 de "Cataluña ante la consulta sobre la independencia" Robert Liñeira, ICPS-UAB) representa una de les protestes concretes davant aquesta estructura d'Espanya, capturada per l'ultranacionalisme caspós i descaradament a favor del capital, sorgida de la imposició feixista i el seu extermini.

Gràcies 15M!

(carta 346)


Publicat com a mínim a: El Far del Baix Llobregat, Rebelion (aparegut com a article, Anoia Diari.