12 de maig del 2013

ESCRATXE A RAJOY I BALANÇ

El 10 de maig, Mariano Rajoy asistia al Saló de l'Automòbil de Barcelona i la PAH va obsequiar-lo amb l'últim escratxe de la campanya de l'ILP. Quan Rajoy va entrar-hi, uns 200 activistes el van esbroncar des de les tanques. Els periodistes van girar les càmeres cap a la PAH i els agents de seguretat, amb empentes, van intentar impedir que
Fotografia feta per Marcelo Expósito
enregistressin la protesta. Un cop Rajoy ja era a dins i el bullici continuava, treballadors de la Fira van comunicar-se amb els activistes per mòbil encoratjant-los a continuar perquè se'ls sentia molt des de dins i calificant la PAH de ser molt grans... L'emoció i la cridòria van redoblar-se! Després els activistes i la mateixa portaveu de la PAH van posar-se davant la cara un cartró que simbolitzava el marc d'una pantalla de plasma, parodiant les últimes “compareixences” de Rajoy.

Els 'escraches' han vingut per quedar-se i necessitem trobar una paraula en català per anomenar-los... S'han suggerit 'escarni' o 'escarn', però no són adequats, perquè 'escarnir' és burlar-se i els
'escraches' són per denunciar. Els va començar a utilitzar l'organització HIJOS, de fills de desapareguts de la dictadura argentina, per denunciar públicament a responsables de desaparicions o tortures que vivien amagant el seu passat. I així com en castellà han incorporat aquesta paraula del lunfardo argentí, en català podem d'incorporar-la amb la nostra grafia: 'escratx' o 'escratxe'.

Fet l'apunt lingüístic, el que més ha sorprès dels escratxes ha estat la reacció del PP, que ha fet un pas més en els seus despropòsits, al comparar un moviment social com la PAH, que s'ha guanyat el cor de la gent, amb el terrorisme i el nazisme! A partir de 1979 a Itàlia, amb un clima de molta mobilització social, el jutge Pietro Calogero va condemnar per terrorisme a Toni Negri i una trentena de membres de l'Autonomia Obrera pel sol fet de defensar principis polítics semblants als de les Brigades Roges. Va ser l'estratègia per, encara que injustament, arrassar amb totes les mobilitzacions que incomodaven el capital i la casta política. El mètode es va batejar com “teorema Calogero”. Exactament el que va copiar Baltazar Garzón al País Basc: tothom qui defensava la independència i el socialisme, encara que utilitzés mètodes no violents, era susceptible de ser acusat de pertinència a banda armada, per compartir objectius polítics amb ETA, i així han ocorregut aberracions judicials com el cas Egunkaria, el cas dels regidors de la Udalbiltza, el sumari 18/98... Però és totalment esperpèntic que el PP hagi intentat relacionar la PAH amb ETA perquè no tenen res a veure ni tan sols pel que fa als objectius polítics... Han d'estar molt desesperats per recórrer a aquest tipus de míssils terra-terra i no adonar-se de la imatge que estan projectant...

En realitat, un escratxe no deixa de ser una manifestació, però en comptes de baixar per Via Laietana i acabar a Sant Jaume, es concentra davant d'on viu o treballa un parlamentari que pretén votar contra una ILP que compta amb el suport del 80% de la societat (inclosos molts votants populars!) i que aborda un problema gravíssim que està destrossant vides (literalment en alguns casos, per desgràcia). I els polítics ¿ens volen dir que no els agrada que la manifestació sigui en un lloc on la notaran tan si volen com si no? Que prefereixen que sigui a la Via Laietana per ignorar-la olímpicament? Doncs llavors, molt millor davant de casa seva! Perquè un escratxe només és insuportable si un mateix creu que és culpable del que se'l denuncia, si un sap que votarà contra la proposta de la PAH per beneficiar els bancs per davant dels ciutadans. En canvi, si un estigués molt segur que defensa el correcte, llavors ni li molestaria l'escratxe més enllà del soroll que provoca, ni li costaria d'explicar el perquè de la seva opció a familiars i amics...

A més, les queixes del PP destil·len altivesa i pretensió d'impunitat. No accepten poder ser qüestionats com qualsevol altra persona. Ens ha recordat quan el moviment del 15M va manifestar-se davant del Parlament i tots els polítics van tancar files exclamant que aquella protesta era inacceptable i un atemptat contra la democràcia. És el mateix pressupòsit que no són servidors sinó senyories...

Però malgrat tot, la PAH surt d'aquest procés d'escratxes amb més legitimitat que mai i havent sabut desactivar, a cop d'escratxe, l'operació de rentat de cara que el PP pretenia dur a terme amb la futura llei de desnonaments, que podran imposar amb la majoria absolutat, però que naixerà totalment desacreditada a ulls de la ciutadania.

(Carta 331)

Publicat com a mínim a: El Far del Baix Llobregat, Anoia Diari, L'independent de Barberà, Bon Dia Andorra, Rebelion.org (aparegut com a article), Setmanari El Temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada