5 de març de 2013

FINS SEMPRE, HUGO CHÁVEZ!

Els nostres mitjans de comunicació són terriblement tendenciosos contra Chávez. Uns per ser corretja de transmissió dels interessos de les multinacionals espanyoles i altres per no desmarcar-se dels mitjans de referència. Patètic tot plegat perquè, comprendre el que succeeix en aquest país, és cabdal per entendre el que està passant a l'Amèrica Llatina.

Els diaris diuen que tot va començar el 1992 amb el cop d'estat de Chávez, i així ja comencen aixecant desconfiances. Però seria necessari conèixer els motius del cop d'estat per jutjar-lo. Podrien començar la història més aviat el 1989, després de dècades de bipartidisme immobilista i elitista, quan el poble veneçolà, acorralat per mesures d'ajustament estructural neoliberals (d'austeritat li diuen ara), es revolta saquejant supermercats per aconseguir menjar, i l'exèrcit mata un mínim de 3.000 persones (igualant els números del cop de Pinochet, per posar un exemple que ens permeti entendre).
D'aquí ve l'aixecament de Chávez, que fracassa, però en parlar per televisió, per anunciar la rendició i evitar morts inútils, diu dues coses: “jo assumeixo tota la responsabilitat” (no eludeix responsabilitats!) i “no hem aconseguit els nostres objectius... per ara” (generant grans esperances en el poble). Chávez és empresonat, però la pressió popular fa que dos anys més tard hagin d'amnistiar-lo.

En un procés efervescent arriba al poder el 1999 i, malgrat els poders fàctics pensàven que el podrien cooptar, Chávez comença un camí autònom que el portarà a revolucionar el continent. Reflota l'OPEP i el preu del petroli, reforma la Constitució afegint centenars de drets, aconsegueix que l'empresa petrolera estatal no dilapidi els beneficis amb sous milionaris als directius, sinó que aquests recursos arribin a l'erari públic, s'insubordina a l'FMI, posa a lloc les multinacionals que operen en el país, impulsa desenes de campanyes ('missions') de sanitat, alfabetització, educació primària, secundària i universitària, cultura, economia cooperativa,... construeix centenars de milers d'habitatges socials, crea menjadors per a persones en risc d'exclusió, nacionalitza empreses, retorna empreses als treballadors, fa una certa reforma agrària, i tot això a través d'impulsar la democràcia comunitària amb consells comunals, al mateix temps que guanya processos electorals un rera un altre, invalidant totalment el qualificatiu de “dictador”, amb l'índex de confiança en la democràcia més alt d'Amèrica Llatina (77%)... apareix setmanalment en un programa televisiu per explicar què s'està fent i per motivar el poble a implicar-se socialment (video d'exemple, sobretot els minuts finals). Algunes de les mesures són més voluntaristes que eficaces, però el desig genuï fa que vagin trobant els camins i s'aconsegueixin resultats. Tot això activa els adversaris: es fan aturades patronals i de certs sindicats instrumentalitzats per desequilibrar el procés, es fomenta la polarització social des dels mitjans de comunicació privats, es bloqueja l'empresa petrolera estatal, i fins i tot es recórre al cop d'estat.

El 2002 l'exèrcit segresta Chávez. La patronal pren el poder. EEUU i Aznar beneixen el cop. Els pobres de les barriades de Caracas es posen les camises roges de la revolució bolivariana i baixen de les muntanyes cap al centre, com una riuada roja, per exigir l'alliberament del president, determinats i sense por, exposant-se a ser massacrats. Centenars de milers de persones rodegen el Palau governamental de Miraflores creant un estat de xoc entre els colpistes que trontollen. Militars democràtics prenen la iniciativa i alliberen Chávez. Chávez no serà Allende. El cop ha estat revertit en un cas sense precedents a l'Amèrica Llatina i al món.

La revolució bolivariana continua: S'arriben a guanyar fins a 13 eleccions, es perd una elecció per modificar la Constitució i es reconeix, s'erradica l'analfabetisme, la despesa social puja al 60% dels ingressos!, es redueix un 44% la pobresa!, és el país del continent on més creix l'Índex de Desenvolupament Humà, es crea Telesur per no dependre dels canals nordamericans, es crea l'ALBA bolivariana de l'intercanvi i la solidaritat per contraposar-la a l'ALCA nordamericana de la competència del fort contra el feble del capitalisme, i es “contamina” a altres governs llatinoamericans a ser valents i sobirans davant les multinacionals, tot i que amb una filosofia extractivista i productivista del passat, però almenys enfocada a la tan necessària redistribució. Es defineix un nou socialisme democràtic del segle XXI que “perilla” d'extendre's més enllà d'Amèrica.

Europa s'hi resisteix, perquè ara estem més entossudits que mai amb les polítiques de submissió al pagament del deute extern. Ells ja ho van viure als 70 i 80, i després han florit els governs d'esquerres que han hagut de respondre a les exigències del poble. Farem bé d'aprendre del procés d'Amèrica Llatina i no repetir l'error d'esperar que les solucions vinguin de les polítiques d'austeritat. La solució va ser: cop de puny sobre la taula i modificar les regles de joc per fer que l'economia estigués al servei de les persones. 


(Carta 329)  

Publicat com a mínim a: El Periódico (carta destacada), Diari Ara, L'independent de Barberà (aparegut com a article), L'independent de Gràcia, La Directa, Anoia Diari, Diari Wanàfrica, Diario de Noticias de Navarra, Andalucía Información.

19 comentaris:

  1. Oriol Rosés i Belló6 de març de 2013 a les 1:11

    Jordi. Trobo a faltar moltes coses en la teva carta. No parles de les tortures als detinguts, de la falta de llibertats individuals, prohibicions de drets bàsics com al de la reunió i associació.
    L'explulció de funcionaris per no combregar amb les idees del dictador Chavez. No li diguem dictador, digue'm-li demòcrata a la cubana.
    No parles tampoc dels prop de 50 assessinats a Caraques en un cap de setmana. Dels més de 170.000 assesssinats a Veneçuela entre 1999-2013 amb en Chavez com a cap del govern.
    L'odi creat per ell entre classes. L'amiguisme polític, els ascensos injustificats i els terroristes com Arturo Cubillas, ex membre d'ETA, treballant en el ministeri de justicia
    Ara els veneçolans tenen l'oportunitat de començar de 0, de sortir de la bombolla on estan, i de ser lliures i dignes

    ResponElimina
  2. Oriol, tot això que trobes a faltar: qui t'ho ha explicat? Ho trobo molt tergiversat i fals, i sembla pensat per "escampar que algo queda".
    Jo he estat a Veneçuela i hi vaig obert al que la gent m'expliqués. Vaig escoltar tant els pros com els contres, tant els pobres com els rics, i no hi havia color.
    És clar que han fet moltes coses malament, només faltaria en 13 anys!
    Però les coses que s'han redreçat i que han anat millorant són imcomptables i ja ens agradaria per exemple que en època de bonança econòmica aquí s'hagués arribat a una inversió social del 60% de tots els ingressos. Aquí, a la vella Europa, això no ho ha fet cap govern!
    Amb lo del Cubillas et trobo buscant alguna cosa que aquí ofengui molt. Molt rebuscat noi.
    I lo de l'odi entre classes, ho dic a l'article, l'han creat els poders fàctics amb els mitjans de comunicació perquè no accepten quan no manen els seus. Han calumniat i insultat a Chávez com no acceptaríem aquí que es referissin a un cap de govern elegit per majoria...
    Només és cert que hi ha molts assassinats en el país degut a la delinqüència, però n'hi ha hagut sempre i és una cosa difícil d'erradicar. Ho trobo injust que li ho carreguis al govern, com si gairebé els hagués matat ell. Quants assassinats hi ha a EEUU, els atribuiràs directament a Bush o a Obama? Almenys el govern de Veneçuela ha reduït la pobresa i ha tingut cert impacte petit en el tema.
    En fi que em sembla que has parlat amb la gent de dretes de Veneçuela, que són els que estudien per Europa i te'ls has cregut del tot.

    ResponElimina
  3. Oriol Rosés i Belló6 de març de 2013 a les 3:19

    Jordi crec que es pot reduir la pobresa sense retallar en llibertats, només cal mirar els Estats nòrdics com Finlàndia o Suècia.
    Sóc el primer en criticar la política americana de la llei del talió.
    No poso als EUA com a exemple de pau. Seria de bojos!
    Crec que ara és el moment de Veneçuela, de veure més enllà del que els han deixat veure.
    Fonts: fiscal veneçolana refugiada a Catalunya, societat, tant rics com pobres.
    Mai es poden cedir llibertats per benestar. El benestar comença amb la llibertat de l'individu, nul•la a Veneçuela

    ResponElimina
  4. Sincerament, Oriol, és que no s'han retallat llibertats a Veneçuela. Evidentment hi ha hagut corruptèles i errors, i algunes coses que es podien fer d'una manera o una altra. Pensa que la pressió internacional i de les classes riques veneçolanes ha estat terrible! Llavors en aquest context de defensar-se de la confrontació dels que no accepten la democràcia (com va passar en aquest país que els poders fàctics havien tolerat la democràcia fins que va arribar la República i es van encarregar d'esbotzar-ho tot. O el que li va passar a Allende que EEUU i la dreta xilena van fer descarrilar el país i fer un cop d'estat. Doncs tot això ho ha fet més difícil.
    Però aquí mateix, a Espanya i Catalunya, també hi ha tortures, s'han il·legalitzat partits, s'han tancat diaris, hi ha hagut corrupció, etc... a un nivell igual o superior al de Veneçuela.
    Creu-me que Veneçuela és un país molt més pobre que el nostre, però no menys lliure.
    Jo diria que en molts àmbits ho pot ser més tot i la gran pobresa. Hi ha molta més democràcia local, i s'està fent perquè hi hagi democràcia econòmica, cosa que cap govern veneçolà anterior havia ni intentat.
    Amb tots els respectes, Oriol, una fiscal "refugiada" a Catalunya és una persona rica, amb formació i capacitat de viatjar que no és neutre davant la història superioritat acceptada dels rics, que ara ha estat modificant-se, encara que als rics els ha anat millor amb Chávez que abans pel boom econòmic que la revolució bolivariana ha aconseguit i no ho volen reconèixer perquè són classistes i racistes, tot i que poden ser bones persones, però és algo molt arrelat a l'estatus social allí. Ella és part interessada en la confrontació contra els pobres, i encara que la vegis més semblant a tu (per color de pell, formació, llenguatge, maneres) que Chávez, t'ho asseguro, hauries de buscar altres fonts d'informació i anar contrastant. Hi ha molta tergiversació.

    ResponElimina
  5. Oriol Rosés i Belló6 de març de 2013 a les 8:22

    Trobo trist que algú hagi de marxar perquè és perseguit pel que ha dit o perquè ha fet algo que el règim dictatorial veneçolà no ha avalat. Cert que qui té diners pot optar per marxar, però segur que hi ha gent que vol el canvi per poder expresar-se en llibertat, la que no hi ha a Veneçuela a dia d'avui.
    Les expropiacions segueixen sent, per qui més té, i qui menys té, una perdua de capital que ha aconseguit amb mans de, segurament més d'una generació.
    Els qui han estat expulsats quan betllaven pels DDHH, els qui han estat silenciats o intentats silenciar, això és una llàstima.
    Espero que el canvi arribi en 30 dies, i, en mans d'en Capriles, es retorni el govern demòcrata, el govern de tts i no només dels chavistes. El canvi portarà llibertat, dignitat i igualtat.
    La port d'una persona mai es pot celerar, però si la d'un dictador, i ara Veneçuela té la oportunitat de tornar a començar en llibertat i realisme

    ResponElimina
  6. Perdoneu, no entenc bé per què es parla de "règimen dictatorial"?? per a mi, un govern elegit de forma majoritària i democràtica NO és una dictadura. I a més, un govern que intenta prendre el control, la sobirania sobre els recursos naturals. El neoliberalisme a Amèrica Llatina (i ho dic des de la experiència en carne propia, ja que soc boliviana) ha permés l'expoli dels nostres recursos. Governs com l'espagnol haurien de prendre exemple de sobirania a les polítiques totalment llegítimes de governs com el de Bolivia o Veneçuela que recuperen el control estatal sobre els recursos per tal de millorar les condicions de vida de les seves poblacions. Dictadura, per a mi, és la dels mercats, i veuria molt més al FMI, a Angela Merkel, a la Troïka com dictadors que estàn sent totalment nefastos. Un gat és un gat, i Chávez ha sigut un alivio pels nostres pobles. Soc crítica amb el seu model, però més per la banda ecologista. S'ha de ver de molt a prop aquesta realitat, i contrastar realitats. Llavors, felicitats per aquest article, Jordi!

    ResponElimina
  7. Estic totalment d'acord amb el que dius Jordi. Oriol, realment creus que nosaltres tenim més llibertats? Penses que el nostre sistema ens permetria canviar-lo seguint les seves normes? Penses que podem exercir lliurement els nostres drets gràcies al nostre model? Jo certament no ho crec. El nostre model,capitalisme neoliberal, és la dictadura absoluta de la gent rica, dels bancs, dels capitals i per culpa d'aquesta dictadura molts ja hem hagut de marxar.
    Berta

    ResponElimina
  8. Exacte Berta! Sobre això us recomano aquest enllaç i el video del següent enllaç: http://www.quiendebeaquien.org/spip.php?article2541
    (és d'una altra Berta).

    ResponElimina
  9. Oriol, és que aquesta amiga teva veneçolana i fiscal no ha hagut de marxar del país com a refugiada.

    En el cas més optimista haurà viscut cert rebuig per gent abrandada amb el procés. Però això també passa aquí. Un amic meu, per haver denunciat un cas d'enxufisme a l'administració, ara no li donen feina enlloc. I no direm que Catalunya és una dictadura, no? Són conseqüències d'entendre malament l'administració i de certes corruptèles, que passen aquí, i t'asseguro que també passen a Veneçuela, però no en un grau superlatiu.

    I en el cas menys optimista, aqueta fiscal que coneixes està inventant-se el fet de ser refugiada. He conegut molts veneçolans que m'han dit això i, després de gratar una mica, no era cert. Estaven disgustats amb el que fa el govern, cert, i els venia de gust estar un temps a Europa estudiant o millorant el seu currículum. Però quan vulgui ella pot tornar a Veneçuela i pot treballar i viure-hi tranquil·lament.

    Escolta o llegeix mitjans de comunicació veneçolans i veuràs que poden opinar del que volen i contra Chávez (i de maneres, insultant i faltant el respecte al president, que aquí no acceptaríem en els nostres mitjans de comunicació respecte a Rajoy o Mas, per posar exemples) i no passa res.

    Cert el que dius, Berta.

    Un article interessant sobre Chávez:

    http://www.publico.es/internacional/451711/yo-soy-chavez-o-por-que-esta-vez-tampoco-se-va-del-todo

    ResponElimina
  10. Bon dia a tots, Jordi moltes gràcies per expressar la teva carta d'un “Fins Sempre Chavez”, comprenc la teva opinió i el que es viu diàriament a Catalunya perquè sóc una Veneçolana que viu a Barcelona fa 9 anys, Arribè desde Veneçuela amb el meu fill i el meu marit cansada de molta demagògia, de tanta ignorància i de veure la meva Pais submergit en un sistema Revolucionari que se convirtió en "Robolucionario".. No es que manera vas viatjar a Veneçuela, no s'on et vas allotjar ni s'a els qui vas entrevistar per basar-te en la redacció de la teva carta, però el meu testimoniatge com el de molts és molt semblant. Creci en barris pobres de Caracas, puc parlar-te des que tinc ús de raó els diferents governs que vaig viure, actualment tinc 37 anys i vivi diversos períodes presidencials, puc donar fe i testimoniatge d'ells, per donar una conclusió : Chavez és el producte de tanta corrupció politica que es duc a terme des dels anys 70. Chavez va ser un gran estrateg politico i Caudillo el qual sumo masses en la gent pobre, (que en tots els paises del món hi ha classificació econòmica fins a en els paises mes socialistes) l'es aprofito d'això juntament amb les seves idees marxista infoses per la gran amistat que va començar a tenir amb el President Fidel Castro, va aprofitar d'intensificar el clasismo entre gent pobre i gent rica tant que a la ciutat de Caracas havien limitis territorials la zona Este és la de rics i l'oest la de pobres, Jo sempre he viscut a la zona Oest. Vaig ser a un Liceo (Institut: Revolucionari on vaig aprendre i participi en moviments estudiantils per defensar els drets dels ciutadans) Voti per Chavez buscant un canvi ja que les seves propostes de canvis eren interessants i era el que queriamos, Veneçuela estava submergida en sol dos partits centrals un bipartidismes que es barallaven el poder, referència aquí PSOE i PP, alli passava el mateix AD i COPEI, Chavez es llanço com a president i va anar un raig de llum diferent fins que empezo amb les seves idees marxistes i Leninistes.. Vaig ser una de les quals voto en el referendum que s'anés i buscaramos noves reeleccions, asi com jo molts.. Quedem assenyalats en Base de dades secretes o públiques com Anti chavistas o Anti règim, on tota empresa publica o privada(subvencionada pel govern) esbrinava la teva condició i et seleccionaven per a l'ocupació o no d'acord a la famosa “Lista de Tascón”. Et puc parlar de les seves grans Missions: la Missió Robinsón sempre va existir a Veneçuela anteriomente cridada PLAN ACUDE on se li impartia a la població Alfabetització, la diferència entre elles Plan Acude no oferia diners als estudiants, Missió Robinsón a tots becava amb una paga mensual o trimestral on el que estudiava se li pagava, qui no es motiva a estudiar quan et van a pagar?.. Les Missions “Barrio Adentro”: el qual destinació mèdics als barris: Són mèdics cubans que treballen allí en els ambulatoris creats ja que els metges que egressen de les nostres universitats no treballen en els ambulatoris dels barris perquè els “Maten”, el creo l'estratègia de canvis de beneficis per a la Illa Cuba intercanvio per metges (que vénen amb bases de Medicina alternativa , perquè molts d'ells no coneixen el contingut d'un Vademecum) molts d'aquests cubans desertarón o segueixen treballant al govern per un cost salarial de 200$ que ja per als cubans és molt. Un metge al meu País té una base salarial menys a 3.000BsF si ho canviem al dòlar oficial són 476, 91$ uns 346€ aprox. Et puc parlar de nosaltres els professionals on els nostres sous no sobri passen els 500€. Tamben et puc donar testimoniatge de la pobresa en una frase “Dóna-li el peix i no li ensenyis a Pescar”

    ResponElimina
  11. L'economia a Veneçuela és insostenible, la inflació es dispara, puja el sou però puja tota l'economia, no hi ha regularització de preus en cap dels sectors, i quan ho hi ha succeeixen l'escassetat d'aliments, la acaparació i l'especulació. Visitar un supermercat com el Mercadona i trobar les lleixes plenes d'aliments és una utopia és a dir “NO EXISTEIX”, han acostumat al poble a fer la seva referida cola per a la compra de “Aliments Racionados” perquè aquests mercats populars que munta l gobern de Chavez a les places, vies populars, la venda aquesta racionada d'acord al teu nombre d'identificació. També haig de parlar de fets bons per exemple la creació de llars per als nens del carrer, la construcció d'habitatges (però aquí faig un parèntesi: habitatges que se'ls dóna al ciutadà necessitat i que després ven els enceris d'equipament i les abandona i tornen al circulo viciós, esperar per un altre habitatge) “LA INSEGURETAT” vayaaaa aquest tema té tela que tallar, em sorprèn Jordi que diguis que la inseguretat és alguna cosa que sempre ha existit i que és difícil de combatre, et dono l'exemple de Brasil i els seus favelas que fa el govern planifica estratègies d'intervenció a aquests barris per a la crida i cerca de delinqüents , et pregunto: Vas aconseguir visitar un barri tipus favela de Caracas o qualsevol altra ciutat de Veneçuela? Sortir viu si ets un turista és difícil!!!. El poble Veneçolà està armat i cada dia són molts els morts. Caracas és una de les ciutats mes perilloses del món i ho poden dir les estadisticas, i amb aquest govern de Chavez s'ha intensificat mes, on el ciutadà no pot sortir a certes hores de la seva casa per temor al fet que ho matin, on et segresten a tu o als teus fills, on la mort camina per onsevulla, Què ha fet amb els militars? Mes estratègies donar-li els millors beneficis perquè no esten en contra de la sobirania i als soldats razos posar-los a treballar en les missions, quan hi ha molta delinqüència que combatre, “Hi ha molta Corrupció en el nostre Poder Judicial”. quan un simpatitzant et diu és : Que l'ens va obrir els ulls: És molt fàcil dir això perquè l'es plantava fins a 5 hores d'encadenament en tots els canals per parlar dels seus projectes futurs, present i passat ( Estratègia que agrado als ciutadans i que cap altre president va fer, ja que barrejava les bromes, ironies, cants, contes, amb aquest discurs) parlava sobre el librito color blau “La Constitución” , que m'enfada quan un simpatitzant em diu és que conoci la Constitució i jo em dic però bo!!! si la constitució sempre l'han venut a preu regalat en la Esquina Pajaritos de Caracas o en qualsevol Llibreria, ahhh però el que passa és que Som Vagues per llegir i ens encanta que ens parlen el conte, modifico la Constitució al seu gust, parlen d'Imperialisme, quan l'ha muntat en el seu estat natal un Latifundi i un Imperialisme i en gairebé tot el territori, quan ha estat criticat per viure en el capitalisme. Quedo en la Història que ha estat i sera sent un Lider innat, abasallador i arrasador de masses, però una massa que ho acompanya per xuclar, una massa que és apassionada. Les idees Bolivarianas de crear una sola nació unida en una mateixa fi, va ser una utopia en una època colonial on la població era escassa i on la tecnologia no existia. Es pot dir que ha fet bones negociacions comercials a través de MERCOSUR i els tractats que existeixen i que ja existian. Però ha regalat molts diners de les nostres Arcas per callar la boca o per simpatitzar davant els ulls del món a altres paises. Regalar ambulàncies a Uruguay quan en el nostre pais el Sistema Sanitari és precari, i asi com aquestes accions moltes. Una altra Estratègia important tancar i acoquinar els canals de Televisió, ja que no hi ha pitjor destrucció que els mitjans de comunicació, la teva llibertat d'expressió aquesta cuartada.

    ResponElimina
  12. Sóc una ciutadana del món en aquest moment però opino que cal donar-li porta oberta i oportunitat a nous lideres que neixen o que creixen i ja era hora que el deixés la seva ambició de poder que encara que no m'alegra ho porto fins a la tomba.. Espero que d'aquí d'ara endavant el meu País sigui prospero perquè guardo sempre l'esperança de tornar.

    ResponElimina
  13. Oriol Rosés i Belló7 de març de 2013 a les 9:39

    A molt bé...ene ensenya a llegir les seves històries, a odiar al món i ens dóna les terres expropiades a les families treballadores, i tinc carta blanca per censurar, atemorir, expulsar i jutjar sense donar explicacions. Total, com ja no es moren de gana ara amb ells faig el que vull. I a això no li direm dictador perquè ha estat molt bo amb una part de la població. Tanta és la por a que la gent vulgui ser lliure que desplego exèrcit i policies per assegurar-me que ningú fa caure l'establishment existent.
    Celebro la mort del polític, no de la persona, i brindo pel que espero que sigui el nou President, Henrique Capriles Radonski

    ResponElimina
  14. Jordi, em temo que has caigut en el miratge del populisme de Chavez. És comprensible, passa a molta gent que, desencisada amb el nostre entorn, veu esperança en altres sistemes. Suposo que també deus estar encantat amb els amics de Chavez: Daniel Ortega, Ahmadinejad, Bassar Al-Assad... He estat a Venezuela moltes vegades en els darrers 7 anys i, cada cop que hi he anat, l'he trobada pitjor que l'anterior. Respecte als suposats miracles populars de Chàvez, has de tenir en compte que Venezuela depèn en gran manera del petroli. El preu del petroli (al món, no a Venezuela) s'ha multiplicat per 5 durant el mandat de Chavez. Això explica perquè Chavez ha pogut dur a terme totes aquestes accions popular que, malauradament, han eternitzat la cultura "rentista". Les infraestrucutres han empitjorat, el sistema educatiu ha empitjorat, la innovació és inexistent, infinitat de gent amb talent ha hagut de marxat per manca d'oportunitats, les poques empreses alienes al petroli també han plegat (inclús el sector primari). Això no vol dir que els altres dictadors que hi va haver abans que ell ho fessin millor. Probablement s'haurien ficat tots aquests diners a la butxaca (com també ha fet part de la boliburguesía) però, en tot cas, això no ho sabrem mai perquè mai hi ha hagut un periode amb aquest preus del petroli. En definitiva, una oportunitat perduda. Per cert, el problema de la inseguretat ciutadana a Caracas, no té punt de comparació amb cap ciutat d'Estats Units... Ni de lluny... Només és comparable a Ciudad Juarez (i ni això).

    ResponElimina
  15. Per cert, Veneçuela NO ÉS una democràcia. Una democràcia no implica només anar a votar. Hi ha altres aspectes fonamentals com la divisió de poders, la igualtat davant la llei, o la llibertat de comunicació que a Venezuela estan molt lluny de ser una realitat. Ara tots em direu que sóc un il·lús que considero que a Espanya si tenim una democràcia real. Doncs no, sóc totalment conscient de que aquí la divisió de poders tampoc és com hauria de ser. Ara bé, us puc assegurar que la situació no és comparable.

    ResponElimina
  16. Claudia,

    Realment es nota qui coneix la realitat i qui parla per parlar. Estic d'acord en tot el que dius. Malauradament, als països suposadament desenvolupats tenim tota una clase d'esnobs que flipen amb Chavez, Ahmadinejad i Coreas del Nord però que parlen des d'un desconeixement absolut de la realitat del país i de la duresa del dia a dia.

    Sempre dic el mateix, si voleu saber quines societats funcionen, mireu els moviments migratoris. La gent se'n va de Venezuela per anar a Estats Units (no a l'inrevés). Malauradament, la gent de Catalunya ara marxa perquè les coses aquí estan malament. Alguns comencen a marxar cap a Brasil. No en veig cap que vagi cap a Venezuela... Per alguna cosa serà...


    Viva Venezuela i Visca Catalunya!

    ResponElimina
  17. Que l'oposició de Chavez es demòcrata ???
    JAJAJA

    ResponElimina
  18. Oriol Rosés i Belló11 de març de 2013 a les 10:57

    El Vicepresident escollit com a President accidental i proclamat candidat a les eleccions que es celebraran 39 dies després de la mort del dictador. Per no respectar no respecten ni la seva propia Constitució.
    La malaltia del dictador ha estat la campanya del govern chavista. Com ha dit el Candidat Capriles, a saber quan temps portava mort i totes les mentides que s'han dit sobre el procés del càncer. Segons Maduro, el divendres abans de morir, va mantenir una reunió de feina de més de 5h amb en Chávez...
    Han anunciat al data de la seva mort quan ja han tingut tot el tema lligat i la gent prou enganyada per tornar a aconseguir el seu vot.
    Esperem però, que el 14A, la gent sigui prou intel·ligent de votar realisme, votar Capriles.
    Molt maco el món Chavez...molt maco...

    ResponElimina
  19. Oriol, el teu darrer comentari -no els anteriors- és simplement penós. Has passat d'argumentar idees a exposar suposicions i rumors de forma maniquea sense aportar cap font contrastada. Un recordatori de qui foren els "demòcrates" que intentaren arribar al poder fa 11 anys a Veneçuela mitjançant un cop d'Estat i què opinaven els grans, lliures i imparcials mitjans de comunicació de l'Estat espanyol:
    http://elpais.com/diario/2002/04/13/opinion/1018648802_850215.html
    Crec que el govern de Chávez, com qualsevol altre, ha tingut llums i ombres evidents i contrastades. La balança entre ambdues es decantarà i reflectirà en el que el poble veneçolà decideixi lliurement el proper diumenge.

    ResponElimina